dilluns, 9 de novembre de 2009

El meu carrer


El meu carrer és un carrer molt especial, és especial pel mínim fet de ser el meu carrer, el lloc on visc, on he passat la meva infància, són moltíssims records que no els oblidaré mai...

El meu carrer (Rafael de Casanova) comença quan passes la rotonda. Suposo que el primer que veus quan entres al carrer és l'obra de la nova residència d'ancians, l'edifici ja esta construït i la instal·lació elèctrica també, només queden els quatre detalls: els mobles, la piscina, instal·lacions...

Al costat de la rotonda hi ha un bar anomenat Chevrolet (és una marca de cotxe Americà) seguint recte et trobes amb tres o quatre blocs d'edificis. On hi han dos comerços, un forn de pa (daunis l'han obert fa poc de temps però tot i això segur que en deuen treure bon profit venent pa) i una papereria on em passo gairebé tots el caps de setmana parlant amb el Miquel, el propietari de la botiga, que és super simpàtic. Després de creuar el carrer que travessa trobes un camp de futbol públic, just darrera hi ha una escola per a nens petits, de parvulari.

A l'altre vorera ja comença l'institut Serra de Marina on van molts amics meus. Just al davant hi ha un grup de cases groguas, aquí és on visc jo, Rafael de Casanova.

Continues recte i trobes un carrer, el carrer Segarra un carrer bastant curt que et queda a mà dreta si vas en direcció est seguint recte hi ha una comunitat de cases de totxos marrons i just davant el meu institut, el Cristòfol Ferrer el millor, que arriba gairebé fins al final del meu carrer. Al costat tenim un lloc on planten palmeres(que ara són verdes) amb una casa. Just davant hi ha el bloc d'edificis on viu el meu oncle, un bloc molt bonic.

També té alguns defectes importants entre ells, aquests: hi han llocs on no està ben asfaltada la carretera, quan plou es forma un bassal tan gran que sembla una piscina enorme que no et deixa desplaçar-te per aquest punt sense queda xop de dalt a baix.

El meu carrer té moltes coses entre elles aquestes: molts fanals, senyals de transit, contenidors...
Parlant de contenidors el camió de les escombraries passa un munt de vegades per davant de casa meva,una vegada per a cada contenidor i aixo que hi han: un verd, un blau, un groc...

David B.

1 comentari: