divendres, 6 de novembre de 2009

El meu carrer,un lloc esquifit

El meu carrer és el Rafael Ramos, de Premià de Dalt, i visc fent cantonada amb el carrer St. Jeroni. Vist des de fora, el meu carrer és verd; hi han xiprers, alzines, gessamí i altres plantes verdes que s'escapen de les cases de la gent.

A una banda del carrer hi ha dues vivendes en una sola casa, davant hi ha una paret alta de ciment grafitejada, amb una cavitat per a uns contenidors d'escombraries verds i bruts on la gent hi deixa teles velles, matalassos podrits arrepenjats,que desprenen olors nauseabundes.

La vorera fa dos peus i mig d'amplada, sempre hi han pudents merdes de gos. Davant de casa meva hi ha un fanal que anul·la el pas totalment per la vorera si hi han cotxes aparcats. De cotxes només n'hi caben tres, de cantonada a cantonada, i normalment hi aparquen als veïns.

Als dos metres per sobre de la paret encimentada hi ha un altre carrer, Joaquim Costa, que té dues voreres amples(Visca!!),cases, un banc de fusta on sovint xerro amb els meus amics. Aquest carrer és el que està en més bones condicions dels voltants. És molt fàcil de reconèixer, el meu carrer, perquè de cantonada a cantonada només fa onze metres.

Andreu P.

1 comentari: