dilluns, 9 de novembre de 2009

Enric Granados

El meu carrer, Enric Granados, No és un carrer “comú”. De fet, jo no sóc el més idoni per queixar-me de pudor, brutícia o xivarri que facin altres carrers.
És un carrer horitzontal , molt llarg i actiu, amb gent que sempre va d’aquí a allà, gent que fa que el carrer sigui divertit , alegre, gent que simbolitza la diversitat del carrer. Però, no obstant, hi ha altre tipus de gent, gent que deixa el carrer com està: lleig! Fan “grafitis”, embruten el carrer, fan xivarri....
En el meu carrer, hi ha molta varietat de botigues: peixateries, carnisseries, súpers(Dia...),forns de pa(Lloveres...), electrodomèstics(Milan...), roba(Cintia Mora...)... Però també llocs on menjar i sopar(Blau, Can Fran...) o llocs de menjar ràpid (Telepizza, King Dönner...).
La seva activitat, en part, és perquè forma part del centre de Premià i està molt a prop de les places més importants del poble.
Encara m’enrecordo quan, fa sis anys, vaig arribar a Enric Granados, i la meva mare i jo, vam voler que anés a un col·legi que és trobés a la zona, com El Pilar, però al final vaig anar a un col·legi del carrer Joan Prim(La Liò).
Quan vaig arribar, em vaig fixar molt en una cosa que encara em sorprèn: Com un carrer que pel dia és tan simpàtic, podia ser per la nit tan antipàtic...(xivarri, música, sorolls de vehicles...)
Des de que he arribat aquí, he aprés moltes coses, que, de ben segur que no es troben a cap llibre de text, coses de la vida que aquest carrer m’ha ensenyat a apreciar...
Sí, Enric Granados és un carrer ben complet, pel costat bo i pel costat dolent. Aquest carrer et fa veure que les coses no són el que semblen... 
Àlex A.

2 comentaris: