dilluns, 18 de gener de 2010

El meu carrer, un oasi de tranquil·litat



El meu carrer, un oasi de tranquil·litat

Cases lleugerament vermelles al final de passatge.
Parc molt petit a l’esquerre.
El gratacel Blau Premià.
El rètol tímidament vistós de l’escola d’anglès.

La poca remor dels aparells d’aire condicionat.
Les veïnes xerrameques pel matí.
Una mica de soroll provinent del taller de mecànic.
El silenci sepulcral de la nit.

La ferum dels contenidors.
El perfum de les plantes del nostre jardí.
El terriblement flaire de les pixades de gossos.
La pura frescor dels matins.

Un espai verdaderament tranquil.
El meu ambient acollidor.
Aquest veïnat gens problemàtic.
És el carrer pràcticament ideal.


1 comentari: