El meu carrer

El meu carrer té tres coses que destaquen molt: una església on des de casa meva s’escolten le campanades, el camp de football que també s’escolten els crits del public, sobretot quan marquen un “gol” i un local que és diu la Llar dels avis on hi van les persones de tercera edad a pasar l’estona, juguen a jocs de taula, escolten música, fan “karaoke” i de tant en tant fan balls amb una petita orquesta i s’ho passen d’allò més bé. 
És bastant net, també curt i estret. El veinat mai fa escàndol, és molt tranquil, passa molt poca gent pel meu carrer i hi ha nomès una botiga: Agencia de viatges ECUADOR, hi han uns quanta fenals i pocs arbres també hi ha al costat de l’esglesia un descasmpat on hi aparquen els cotxes i també hi ha un parc, hi han palmeres i en una d’elles estan enterrades totes le meves mascotes, la majoria eren ocells i un d’ells és un hamster. Quan era petit m’encantava anar aquell petit parc i mai me'n volia anar perquè com hi havien gronxadors i a mi m’encantaven. El millor d’aquest carrer és que no fa olor a la pudent brossa perquè no hi han contenedors, és net i és silnciós. Des que vaig néixer he viscut en el mateix carrer, aquest carrer està en la frontera de Premià de mar i Premià de dalt. Hi ha un veí meu que és de la mateixa classe que jo i una altre cosa que te molt pocs senyals.    
Alejandro