dimecres, 10 de febrer de 2010

El parc llarg

El parc llarg
aquell autobús vermell que va mig buit.
Una vella que sempre està passejant el seu gos
La seva cabina telefònica sempre trencant

El silenci inquietant
Algun cotxe frena
Molts nens parlant al sortir de l'Ermita
Aquells dies quant criden goool

L'olorada que surt quan algú cuina
Aquell olor a home mort
L'aroma a humitat quan plou
La seva fragància del home mig boig

És un espai molt silenciós
L'ambient molt pacífic
El meu veïnat fantasma
És el carrer més bonic del poble

Nil

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada