dijous, 8 d’abril de 2010

Eghea's Eye

Capítol 1 :Nightmare

Era fosc, tot estava ple de fum, de pols: se t'ennuvolava la vista. Totes les cases estaven en ruïnes, s'hi podia apreciar un cartell on hi ficava "Camí del mig". Tot Premià estava sotmès al caos, hi havia ossos i cranis pel terra, entre la boira vaig veure un ull, un ull groc i brillant amb una mirada penetrant que se'm clavava al cervell com si m'intentés llegir la ment. S'anava acostant, a poc a poc, s'anava apropant... De sobte va aparèixer una ràfega de vent i aquella mirada va desaparèixer.

Jo, encara immòbil, vaig caure de cul, vaig estirar-me i a poc a poc se'm van anar tancant els ulls, recordava aquella mirada com si la tingués al davant...

Em vaig despertar, no sabia on era . Hi havia un llac i un sol roig, vaig anar a rentar-me la cara al llac, vaig veure aquella mirada un altre cop, em vaig veure a mi reflectida en el llac, tenia un ull groc, groc i penetrant com el d'aquella mirada, tenia la meitat del cos enfosquida, ràpidament em vaig enretirar espantada, amb l'ai al cor. No sabia què m'havia passat, ni el que estava passant, vaig voler pensar en una altra cosa. No sabia què fer, ni tan sols sabia on era. Vaig notar que la foscor començava a ocupar-me tot el cos, em rosegava omplint-me de temors, i al final ho vaig veure...

<-((Eghea's Eye ))->

Vaig sentir una veu xiuxiuejant, de sobte, vaig obrir els ulls, havia sigut un malson. Estava suant i el cor no em parava de bategar. Vaig aixecar-me, vaig començar a vestir-me i vaig anar a esmorzar. La meva germana, la Dina, estava menjant el seu "xocapik" amb "yet" (només té 4 anys), jo em vaig prendre un bollycao i després vaig sortir per la porta del nº 35, vaig pujar a la "bici" i vaig començar a pedalejar, vaig passar de llarg el poliesportiu i el "Peugeot", vaig veure el veí llançant les brosses a l'escombraria. Quan vaig arribar al meu "insti" (IES Serra Marina) vaig baixar de la "bici", la vaig aparcar i vaig entrar corrents a l'edifici, ja eren les vuit en punt, i una mica més i la "profe" em fica retard. Després de naturals i castellà vaig anar al pati a parlar amb les meves amigues. Vam treure els entrepans, no els vaig dir res del malson, no m'agradava recordar aquella mirada. Després del pati teníem examen de música; per grups havíem d’interpretar les diferents cançons amb diverses veus, mentre practicàvem la veu ens animàvem les unes a les altres i ens aplaudíem. Va sonar el timbre i vam anar cap a la classe, a mi em tocava interpretar amb en Toni, la Laura i en Xavier. En Xavier va desafinar una mica, però ho vam fer bastant bé. Crec que el grup que millor ho va fer va ser el d'en Quim i no era pel fet que m'ag... em caigués bé...

Tornant cap a casa vaig veure un gat, tenia el pèl de color negre amb línies blanques, mai havia vist un gat així, era una "monada"! el vaig voler acariciar , es va girar i em va bufar, jo em vaig quedar quieta, no pel fet de que m'hagués bufat (que antipàtic!), tenia un ull que em recordava al del malson, vaig pujar a la bici i no vaig parar, la lluna era al cel, per sobre de mi, la lluna que tantes vegades havia trobat meravellosa, ara semblava burlar-se de mi.
A l’arribar, vaig saludar la Dina i als pares, vaig pujar a l'habitació, vaig agafar l’MP4, em vaig posar els auriculars i vaig començar a fer els deures. Estava espantada.
Al cap d’unes hores em van cridar perquè baixés a sopar. Hi havia llenties amb cigrons i bledes (Som vegetarians). Jo les odio, però a la meva germana li encanten, de vegades li dic que com li pot agradar això, que és mes “rara” que un “ocell sense ales”, i ella em contesta que “elz osells si qa tenan alas!”. Em fa una gràcia...
Quan vaig acabar de sopar vaig anar-me’n a dormir, estava molt cansada.


Capítol 2 :Quim

Jo estava asseguda en un banc, en Quim li estava preguntant una cosa a la professora de socials i aleshores es va acostar cap a mi, jo estava nerviosa, es va asseure al meu costat, em va mirar fixament, notava la seva respiració, jo em vaig quedar mirant-li fixament els ulls, tenia uns ulls verds i brillants. De sobte vaig notar una tremolor, el seu ull, un altre cop aquell maleït ull, a en Quim li queien llàgrimes de sang de l’ull, no ho podia suportar. Vaig cridar amb totes les meves forces. I vaig despertar.
El cor em bategava ràpid, vaig inspirar i expirar i vaig intentar relaxar-me. Vaig aixecar-me, em vaig raspallar les dents i em vaig netejar la cara. Em vaig veure una marca rere l’orella, era com una mena de símbol, vaig intentar fregar-lo amb aigua per a veure si se n’anava, vaig notar com si em cremés el cap i vaig caure a terra, em feia molt mal.
Vaig aixecar-me i vaig decidir ignorar-ho, vaig vestir-me, la rutina de cada dia, esmorzar, saludar... Quan vaig arribar a l’escola vaig entrar a classe, tocava “Tecno” al taller, estàvem fent un ascensor amb politges i un motor. El meu era una mica lleig però funcionava. En Quim en canvi sempre ho feia tot bé, el seu ascensor estava molt ben fet i treballat i... Vaig veure la seva boca, aquella boca tan riallera, amb una veu perfecte, que sempre explicava i t’ajudava amb consells...
Van ser uns segons, però per mi era com una eternitat.
-Irene! Què m’escoltes? -Em va dir el professor.
-Siiií, clar que sí! -Vaig reaccionar.
-Et deia si ja has acabat l’ascensor.
-Només em falta pintar-lo.
-D’acord, afanya’t.
-Sí, ara mateix!
Vaig agafar un color grisós i un altre de verd (Com els ulls d’en Quim).


Capítol 3 :Salvation’s Voices

Jo era en un prat verd, tot estava en calma, hi havia espígol, margarites i un sol preciós. Aquell verd tant sincer, tant pur, tant brillant; color d’esperança, a través d’ell podia veure els ulls d’en Quim,el seu somriure...
Sentia veus xiuxiuejant una paraula una vegada i una altra. Per fi, les vaig sentir. Les veus de la salvació m’avisaven, m’avisaven de l’Ull d’Eghea.
“No em penso rendir, no tindré por, ara no estic sola”
Vaig obrir els ulls amb decisió, avui em sentia forta, notava com la sang em bullia.
Quan ja era a la bici, vaig començar a pedalejar amb energia fins arribar a l’insti. Vaig baixar, vaig entrar-hi, i pujant les escales em vaig dirigir directe cap a ell. Li vaig mirar els ulls, i una gran força em va empènyer als seus llavis, no sé quan va durar, però per mi va ser etern. Estava preocupada per la seva reacció. Vaig notar el seu tacte, ens vam abraçar, no vàrem gosar dir res, les paraules sobraven. Mai havia sentit en Quim tant de prop. Les nostres energies eren una. Vaig sentir-me protegida sense cap mena de temor, per uns moments em vaig sentir immortal.



Capítol 4 : The renaissance
La marca obscura de darrere de la meva orella va començar a créixer desmesuradament, notava com intentava controlar-me però sabia que no podria, no, perquè ara tenia en Quim. Vaig començar a veure l’obscuritat apoderant-se del meu cos, en Quim va mirar-me el meu ull, jo era Eghea, ho portava a dintre. Vaig començar a sentir-me aïllada, aïllada del meu cos però no pas d’en Quim.
En Quim va començar a mirar l’Ull d’Eghea, m’estava desafiant, sabia que Eghea estava furiosa. Confiava en en Quim, sabia que podria vèncer.
Hi havia un ambient tens, Eghea va atacar primer, una ona expansiva va empènyer en Quim contra l’aula d’enfront.
En Quim es va aixecar, tenia sang al braç. La meva moral gairebé va caure pel terra.
Llavors en Quim sabia que no era jo, va agafar una cadira i li va llançar amb força a Eghea, que va agafar la cadira amb força i li va tirar a en Quim. Li va encertar a les costelles.
No ho vaig poder resistir més, una força interior em va il•luminar, vaig començar a veure-hi més clar, no podia controlar-me per gaire estona, vaig agafar un tros de fusta i me’l vaig clavar al cor, vaig sentir com Eghea es retorçava fent un xisclet agut i molest, i després vaig tancar els ulls. En Quim, ferit, va córrer cap a mi, em va abraçar, vaig notar les seves llàgrimes sobre la meva cara.
Vaig començar a tossir, vaig obrir els ulls, i vaig veure els seus, verds com el prat, ens vam intercanviar un somriure.
Tot s’havia acabat.

The End

Jan R. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada