dimarts, 2 de novembre del 2010

Carrer Terra Alta, un espai de tranquil·litat.

Començaré dient que el meu carrer, Terra Alta, és un carrer tranquil.
Està molt a prop de la platja, al costat del meu carrer passa la riera, amb pintades maques i lletges.
Tot el carrer té a un costat palmeres, palmeres altes, i a l’altre cantó boles de pedra petites a terra.
Hi ha també contenidors, de plàstic, de cartró, de vidre i orgànic.
Continuaré dient que el meu carrer és prou net, tot i que, com a quasi a molts llocs pots trobar-te’n a terra, xiclets, cigarrets, taques negres... Tot i així, repeteixo, en comparació amb altres, és prou net.
Després, per continuar, diré que al final del carrer tenim un petit supermercat. És molt útil, ja que, quan et fa falta alguna cosa, com per exemple, pa, tomàquets, pebrot vermell, beguda, pots anar i en un moment ho tens per a casa.
Just al costat de casa meva hi ha un tranquil taller de cotxes. No molesta gaire, però de vegades fa molt de soroll, com quan ha de treure una mànega llarga d’aire.
Al taller pots trobar cotxes moderns, cotxes vells, motos antigues, de les d’abans, o bé, motos totalment noves. Un cop van portar una furgoneta bruta, com acabada de passar per una piscina de fang.
Finalment diré que el meu carrer es veu nou, és un carrer maco, amb moltes plantes, palmeres, etc.
M’encanta el meu carrer, tranquil, maco i senzill.

4 comentaris: