dimarts, 30 de novembre del 2010

Monòleg de mitja nit: la gran però petita caminada.

Ja quasi no recordo, aquell dia tan calorós, que em queda ja tan lluny, quan vaig portat a taekwondo o una cosa d’aquestes que em van demanar la meva néta de 12 anys i el meu nét de 14 anys, que són molt esportistes.
Just quan sortíem, per aquell inacabable carrer, no ens van deixar passar amb el cotxe. Havien tallat el carrer Capitans de Mar...
Que per què, em pregunta? Doncs miri, es veu que estaven gravant un llarg episodi per a una sèrie de televisió que ja no recordo com es deia. Ja saben que amb l’edat...
No s’impacienti dona i deixi’m acabar d’explicar-ho tot. Es què sempre em pregunta vostè! Si vol, crido a la meva dona i que li ho expliqui ella, si no, no m’interrompi més, si us plau. És cert el què diuen que el futur que ens espera amb la joventut d’avui en dia...
“Bueno”, el que els explicava abans a vostès. Doncs es veu que estaven gravant una sèrie de televisió i vam haver d’anar caminant tots tres plegats, el meu nét, la meva néta i jo.
El bonic gimnàs on anaven és molt lluny i l'impressionant camí se’m va fer molt llarg però a ells no. No ho vaig entendre. Em van dir què no era ten llarg com jo deia i que estava exagerant, encara què per a mi no era cert...
Que com vaig tornar, diu? Molt cansat, és clar. I després va anar la seva mare a buscar-los perquè jo ja no podia més. El que em va sorprendre va ser què ells no es cansessin.
“Bueno”, aquesta ha estat la història d’avui que ha tingut lloc al carrer Capitans de Mar. Ens veiem demà a les 23:00h i explicarem un fet terrorífic que va passar al gran camí del Mig.
Adéu i gràcies.
Ester

13 comentaris:

  1. Ester, aquests monòleg està molt bé!

    Andrea

    ResponElimina
  2. Aquest monòleg és una bonica història curta.
    M'agradaria poder llegir el relat de demà: "El fet terrorífic que va passar al gran camí del Mig".

    Isabel Rubio

    ResponElimina
  3. Aquest monòleg és molt interesant i crec que el de demà ho serà encara més.

    David Peinado

    ResponElimina
  4. El monòleg el trobo molt original ja que sembla que hi han persones que li fan preguntes al narrador.

    Antonio Peinado

    ResponElimina
  5. L'he trobat molt maco. I el fet de que sigui una història que explica una persona d'edat, és un punt de vista diferent i molt engrescador.

    Mercè March

    ResponElimina
  6. És cert que aques monòleg m'ha agradat molt.
    I m'agradaria poder llegir el de demà.

    Lluïsa Parra

    ResponElimina
  7. Me ha gustado mucho, sobre todo lo bien que ha sabido ponerse en el lugar de una persona mayor.
    Se nota que tiene facilidad para escribir historias interesantes.

    José Rubio

    ResponElimina
  8. Està molt bé! Ha fet molt bona referència als carrers del seu poble!

    Carlos Aragón

    ResponElimina
  9. Aquest monòleg es un dels millors de tot el grup de 1r de moment. Perque hem falta veure més monòlegs!!!

    ResponElimina
  10. Està molt bé. Gràcies Ester.

    Maria Cotet.

    ResponElimina
  11. Molt bé Ester, continua així i seràs una bona persona humana i estudiant.

    Valentí Armengol

    ResponElimina
  12. Caram, persona humana!

    Hi ha una errada ortogràfica que podries recordar: impressionant, tal com pressió, va amb dues s, ja que sona sorda.
    La resta està molt bé, sobretot com has estat capaç de generar el narrador que es demanava, que en el teu cas queda molt clar, tal com et comenten els coneguts.
    Ara hauràs de començar a escriure els altres monòlegs...

    Bé, nota 9.5+2. 11.5, no està malament!

    ResponElimina