dimarts, 30 de novembre de 2010

Incendi Verdaguer

Doncs estava jo, La Mireia, passejant pel carrer Jacint Verdaguer, quan vaig veure una pila de joves que semblava que haguessin vist un fantasma, vaig girar el cap i vaig saber el perquè.

El bloc de pisos d’una amiga meva, ben bonic que era amb les flors a les finestres ,s’estava cremant. Mentre contemplava l’incendi des de la cantonada, algú em va posar la mà a l’espatlla, era una mà que no tenia gaire bona pinta.

Vaig fer un salt que no se com no em va donar un infart, encara sense pendre’m les meves onze pastilles,unes del calci, unes per a les defenses...Era la meva amiga,la Laura,vella i arrugada, em va explicar que s’havia calat un incendi perquè un home es va posar a dormir fumant, amb el “cigarro” encès.

No és el més sa el que no fuma, si no el que menys hi pensa.

Miquel S

2 comentaris:

  1. Podríem dir-li cigarreta, no?

    De totes maneres, s'ha de valorar molt positivament la millora que has fet al monòleg seguint les instruccions de la fitxa 6, tant en els fragments que has allargat com en els adjectius i el final.
    També has millorat l'ortografia.
    Nota: 9

    ResponElimina