dimarts, 2 de novembre de 2010

Travessia Miramar, un carrer de pau

El carrer meu no és massa llarg, ni es massa ample, és normal com tots els carrers. En primer lloc, en particular un seat de color vermell que sempre està aparcat davant del meu bloc.
El meu edifici està al mig del carrer, jo visc amb el meu pare, la meva mare i el meu germà, que és un pesat.
Davant del meu edifici, l’edifici blau hi ha una veïna que quan es desperta posa música molt alta i molt sorollosa d’entrada em desperta.
Hi ha una veïna meva del mateix edifici que em cau molt bé i em coneix des de molt petit.
D’entrada en el meu carrer no es pot aparcar en quasi cap lloc per les motos grans, els garatges el color groc de a dalt.
Em vaig adonar que la filla del meu professor viu al costat del meu bloc. Finalment a baix del meu pís hi ha com una plantació. El meu carrer hi ha molta pau.

Aaron

2 comentaris: