dijous, 9 de desembre del 2010

EL GOS QUE NO ES MOVIA!

Vavaig mirar pper la fifinestra de de cassa meva, observava el meu carrer; c/ Girona. Eeem vaig mimirar el reregotge i quaquan vavaig totornar a mimirar, vvaig veure un gogos que mmirava casa memeva.
Vavaig escoltar a la mmeva dodona que em cridava EEl SOSOPAAR! Ii vavaig anar, vavaig sopar momolt ppoc, peperquè els vellets cocom jo, no sosopem gairé.
Vavaig totornar a mimirar pper la fifinestra i el vavaig veure allà mirant-me.
Vavaig anar a dodormir i a leles set, em vavaig dedespertar. Vaig totornar a mirar ii el vavaig veure allà, vvavan passar tetres hores hores i ququatre i jojo eeespantat perperquè nnono es momovia.
vavan papassar dodos didies i aal fifinal vavaig sosortira peper veveure’l i eera un gogos dede pepeluix!
Jojo em prepreguntava: quque fafa un gogos de pepeluix al meu carrer; sisi allà nonomes viviuen vevellets cocom jo?



AMANDA G.

6 comentaris:

  1. Aquest monòleg estè bé. M'ha agradat això per quasi totes les lletres estan en sentit d'un home adulta.

    ResponElimina
  2. És una mica lio, però és molt divertit!

    ResponElimina
  3. rellotge

    Bé, podria estar més desenvolupada la idea, però ho has treballat amb gràcia i, a banda del rellotge, no hi ha errades greus.

    Nota: 6

    ResponElimina