dijous, 24 de febrer de 2011

Monòleg

Un dia, quan sortia de ball amb unes amigues, vaig anar a casa meva per deixar la roba de ball i anar a donar una volta. Quan ja estava casi a casa, em vaig trobar a molta gent i molts bombers amb policies. Jo em vaig espantar perquè no sabia què passava. Em vaig trobar a la meva veïna i em va explicar què passava: es va incendiar la casa de davant meu. La gent cridava, els amos ploraven,  va ser un dia espantós, tots els bombers deien que sortissin de casa seva per seguretat. Van tirar molta aigua per fi van poder apagar el foc, la noia va tenir que anar-se'n a casa de la seva mare no va poder entrar a casa seva fins que no va passar un any perquè l'havien d'arreglar. Gràcies a Déu en el meu barri només ha passat aquesta tragèdia peró el meu barri segueix sent molt tranquil.

Clàudia Esparza

1 comentari: