A Jaume Balmes hi ha un parc preciós
amb alts i grans pins
una riera amb un to sorollós
i unes cases que increìblement quasi son iguals
Ocells se senten formant un cor d’òpera
el molest so de sortida del trem
la llunyana església tocant campanes donant l’hora
i un soroll espantós de gossos que la nit ens pren
L’aroma del mar acaricia el nas
l’olor dels pins ens fa somiar
però hi ha altres coses no tan bones
que ens fan la guitza amb el seu aroma.
Adrià N.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada