dimarts, 26 d’abril de 2011

EL MEU CARRER PLE DE SENTIMENTS

Surt el sol i comença el dia al meu carrer
des d’on es veu el meu llimoner.
El meu carrer es tan llarg que no se sap el vent d’on ve.

Vols i xiscles d’ocells
que es trenquen amb la remor
del camió que neteja
crits de nens que van a l’escola
i avis que fan petar la xerrada a la cantonada.

Aroma de cafè que surt del bar
més enllà fortor que surt del contenidor
agafo una flor de la torre de la carme
que fa deliciosa fragància.

Estic molt contenta de viure al meu carrer
es un carrer molt transitat
i a l’hora de descansar
es respira tranquil·litat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada