dimarts, 26 d’abril de 2011

POEMA UN CARRER DE SEMPRE



Al carrer de la Mercè està la biblioteca
nens jugant alegrement al parc al fet i amagar.
En el col·legi Sant Cristòfol es veu la professora Rebeca
i l’ambolatori seriosament malalta i trista.


S’escolta la melodia dels nens,
el piol dels ocells,
el soroll d’un parell de cotxes,
i el timbre de les bicicletes.


Se sent l’aroma de la floristeria,
la pudor terrible de les cagades.
l’alè dels forns
i el perfum de les senyores.


El meu carrer no és gens especial,
ni gaire fascinant,
és un d’aquells carrers de tota la vida,
un carrer ple de records.
Adrià Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada