dimarts, 26 d’abril de 2011

Un carrer familiar

El carrer on visc
és molt costerut
és alla on tinc
amics,parents i coneguts.

Quan asurto cap a l'escola
el tránsit ja és seguit
hi ha mares amb nens petits
que ploren amb neguit.

Als matins al meu carrer
fa foscor a llimoner
l'ajuntament l'ha regat
i l'aire s'ha refrascat.

De nit quan tots són a cara
les families juntes altre cop
es ven parlara a la gent
i por a por el silenci guanya el seui lloc.
Raul G.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada