dimarts, 26 d’abril de 2011

Un carrer viu.

Edificis que observen com es mou
frenèticament la gent,
cotxes que dormen,
cotxes amunt i avall contínuament corrent.

Motors sorollossos en marxa,
xiuxiueig de gent.
Un balcó que raja,
i un músic que assaja.

De peix,de carn,de pa,
el lleixiu de la peixateira
i de pollastre a l’ast.
Tot tipus d’aromes hi ha.

El meu carrer no és ni millor ni pitjor,
però si pares atenció,
mira, mira !
Es veu com respia.

Carla Lecha

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada