dimecres, 1 de juny de 2011

Carrer Joan XXIII, un carrer silenciós

El meu tranquil carrer, està situat a tres carrers de la platja. Al meu carrer té a la part esquerra: una tenda de mosaics i pedreria, a la part dreta una antiga fàbrica del gas que ara és un museu d’estampació, al final del carrer una tenda de queviures, un parc per jugar a pilota, un espai pels gossos...
El meu carrer és diu Joan XXIII. Les voreres són estretes, i de color gris. Hi ha arbres molt alts i gruixuts, amb fulles de mides grosses i estrellades. A prop del meu carrer, hi ha una escola privada i religiosa, anomenada la Salle.

Pel meu carrer, els cotxes van amb la música molt forta, sobretot per la nit, tot i que està prohibit perquè hi ha gent que està dormint. El meu carrer té una sola direcció, és una travessia de la carretera de Premià de Dalt.

Gran part del carrer té : blocs de pisos i varies cases, poques, una o dos, i unifamiliars.
És un carrer petit i bastant silenciós, perquè està molt allunyat del centre del poble. Davant del museu, hi ha una petita plaça de rajoles vermelles on jo i la meva germana petita ,quan no tenim res a fer, anem a jugar a futbol.
No hi passa gaire gent, només els alumnes i el pares que van a buscar als seus fills a l’escola de la Salle.
Al museu d’estampació, fan moltes exposicions i activitats, des de pessebres al Nadal, fins a tallers de pintar camisetes per la festa dels pirates.
La festa major del meu barri, que s’anomena “Barri del Gas”, és el trenta d’agost. I tots ho celebrem amb un sopar de veïns.
El meu carrer està poc il·luminat, ja que no hi ha gaires faroles, sort que el museu d’estampació està il·luminat tota la nit, si no, hi haurien parts del carrer a les fosques.
M’agrada molt el meu carrer perquè és un carrer molt tranquil i està allunyat del centre de Premià. 
Ruth

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada