dimarts, 1 de gener de 2013

El carrer inundat

Sapigueu que el carrer Sant Francesc està situat a Premià de Mar a dos carrers més avall que el carrer Sant Antoni i un carrer amunt respecte el mar i la nacional. Per si mai hi entreu, ara us explicaré com és.

El carrer no té una longitud gaire gran, te'l pots recórrer tot amb uns 2 o 3 minuts. El primer que trobem al carrer és un bar molt petit, on normalment no entra ningú. Fa una ferum bastant desagradable a sofregit.

Més endavant hi trobem una fruiteria petita i acollidora. Pels matins, sempre se sent l'agradable oloreta a fruita que omple tot el carrer. Aquesta olor, a poc a poc, es va barrejant amb la salabror del mar i la impressionant aroma de pi.

Al meu carrer no hi ha edificis concrets, sinó que es van alternant les cases de poble, cases més modernes i edificis de pisos no gaire alts. Les façanes estan pintades de colors clars i suaus donant la sensació de frescor i tranquil·litat.

Una mica més endavant hi trobem una immensa casa restaurada de fa poc. Uns impressionants vitralls de colors es veuen des de l'espessor dels arbres. Aquesta immensa casa està envoltada d'unes agradables i espesses plantes verdes. Plantes que desprenen una fragància a natura impressionant. El jardí recorre una quarta part del carrer i, a mida que vas avançant pel petit carrer, sents vàries olors que es barregen.

Davant de la casa hi ha un parc no gaire gran. A cada cantonada hi ha dues moreres, amb fulles immenses i precioses. Fa poc van posar-hi dos gronxadors. Llàstima que no estigui gaire net i, de moment, no hi vagi gaire gent.

Però malgrat l'èxit que té, al parc sempre s'escolta l'extraordinària melodia dels ocells que canten la preciosa tonada repetidament. Llàsima que cada cinc minuts aproximadament una frenada estrident trenca la tranquil·litat.

Però com molta gent deu saber, tot en un carrer no pot ser bonic. Al carrer Sant Francesc hi ha molts defectes: olors, animals... Sobretot, el principal defecte que hi ha és per culpa de l'embornal. Normalment, quan plou, tota l'aigua baixa cap als últims carrers i, per mala sort, l'aigua es queda estancada al nostre carrer. Les clavegueres no tenen prou capacitat per engolir-la i normalment s'acaba inundant. El dia següent tot acaba fent una fortor a clavegueram terrible.

Per desgràcia, a part de la fortor de l'embornal, també hi queden alguns animals repugnants: rates, cuques...

Aquí finalitza la meva descripció, espero que us hagi agradat i que us hagueu fet una idea detallada del meu carrer.

Berta R.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada