divendres, 23 d’octubre de 2015

El carrer desconegut

El meu carrer és força estret i llarg, a més de poc conegut. Té una plaça al davant: la plaça de Santa Rosa.         
Darrera la Plaça, hi ha una pizzeria, una petita botiga de queviures, una cafeteria ...
La plaça és gran, i des de casa meva, veuríem el següent: un garrofer centenari , a la dreta un balancí, i mirant cap a l'esquerra veuríem uns gronxadors i uns  tobogans, entre d'altres.
Per un projecte que s'ha iniciat no fa massa temps, que consisteix en ambientar els parcs del poble amb contes coneguts, en aquest parc tenim el de la Caputxeta Vermella.
El tram del carrer que dóna a la plaça, és on visc jo. En aquesta part, hi ha sis cases, totes de dues plantes o cases dobles, com la meva. A la meva dreta, hi han dues vivendes, i a l'esquerra quatre més.
El meu carrer  és travessat per la carretera de Premià de Dalt. Després, a l'alçada del carrer Riera de Premià, canvia de nom dient-se carrer Mossèn Jacint Verdaguer.
Està situat al barri del Gas.
Una mica més avall del meu carrer, es troba el Museu de l'Estampació de Premià, també conegut com a MEP, que antigament era una Fàbrica de gas, molt coneguda a la seva època,  que l'obtenia a partir del carbó que arribava a Premià amb tren, des de Barcelona.
Al meu barri, hi ha hagut una troballa molt important: un antic habitatge de planta octagonal de propietat romana.
El meu pare m'explica que abans el carrer no estava asfaltat, sinó que eren tot camps abandonats, on es podien trobar figueres en les quals els nens jugaven i hi pujaven per  agafar figues.
També hi havien uns horts al final del carrer, on la meva àvia acostumava a enviar al meu pare a comprar patates, tomàquets, ous ... Antonieta, molt coneguda al barri, era la pagesa que tenia els horts.
Ara, ja no hi han camps i tot són cases, i on hi havia la masia de la pagesa, hi trobem una torre on hi viu.


Aixa Santamaria Sánchez  1r C

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada