dilluns, 24 d’octubre del 2016

El carrer dels cants dels ocells



El meu carrer es diu Unió. Està situat per sota del carrer principal del poble, La Gran Via. No és un carrer molt ampli però sí que és bastant llarg.
Si comencem a caminar des de la plaça de la Sardana, a la dreta observem una petita botiga de roba, que es diu Dalia. Té un aspecte juvenil i nou. A l'esquerra hi trobem edificis baixos, desgastats amb un aspecte bastant vell. Més endavant, hi trobem dues botigues: una de bicicletes i l'altra és una ferreteria. La ferreteria és molt vella, el cartell està cobert per l’òxid i la pols. A continuació tenim una parc on s'hi passegen els gossos i hi ha unes taules per jugar a ping-pong, hi ha alguns bancs escampats per tot el parc. Davant d'aquest ens trobem uns edificis en obres, pel que es pot veure seran molt alts.
Si continuem caminant, podem veure una plaça envoltada per robustos, alts i frondosos arbres verds, en els quals hi habiten milions d'ocells que es passen el dia cantant. Davant d'aquesta, hi ha edificis i un bar en el qual sempre hi ha molta gent i molt de soroll. Al costat de la plaça hi ha una clínica dental que, segons sembla, sempre està tancada. Al llarg del carrer hi ha edificis i alguns establiments com una fruiteria, una perruqueria per a gossos, un locutori i alguns bars.
L'establiment que més m'agrada és la fleca, de la qual, cada matí, sorgeix una deliciosa olor de pa i pastes acabats de fer que inunda el carrer i es cola per les fosses nasals de la gent que hi passa.


KATHERINE ORTIZ (1R C)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada