dissabte, 15 de gener de 2011

Aquest carrer ja no és el que era

Aquest carrer ja no és el d'abans.
Quan jo era petit,podies anar tan panxo pel carrer i totes les portes obertes eren de bat a bat, i veies a tots els nens corrent per allà. I ara com a canviat!
Mira que a passat avui:

La noia de la botiga de la cantonada del carrer Enric Granados amb Doctor Fleming, ha entrat a la seva botiga i ha anat a engegar l'aire condicionat,però no li funcionava,l'ha engegat unes quantes vegades i l'ha apagat també unes altres vegades... fins que a mirat a fora.

Ha trucat al servei tècnic, i clar que no li funcionava, se li haven emportat el compressor de fora.

Resulta que a primera hora del matí, abans d'obrir la botiga, la noia del forn de pa ha vist a uns nois alts i forts enfilant-se i tocant l'aparell d'aire. però ha pensat que l'estaven arreglant.

Quina banda de lladregots i a sobre a plena llum del dia!!!

dijous, 13 de gener de 2011

Era un dia assolellat

Era un dia assolellat,  jo estava el mercat comprant amb les meves amigues, perdoneu no m'he presentat, em dic Antònia i tinc setanta anys, a veure per on anàvem que si jo estava en el mercat comprant verdura amb les meves amigues,  després me'n vaig anar a la peixateria a comprar: llenguado, sardines i bacallà. 

Ven sortir de la peixateria i vam anar a casa meva a jugar a les cartes i a apostar diners. Quan vaig mirar el bolso a veure si tenia el moneder, em vaig adonar que en va desapareixia aleshores els vaig dir a les meves  amigues llavors ho van anar a denunciar per si algun cas me l'havien robat. Aleshores ens vam preguntar on hem estat tot aquest matí i nosaltres li vam dir, també ens va preguntar d'on si hi havia algun home sospitós o raret per allà llavors la senyora Pepita es va recordar que hi havia un home molt raret per allà que rondava.

Finalment, en un moment determinat, abans de posar la denunciar en va sonar el meu mòbil i era la peixatera Maria en va dir que el moneder me'l vaig  descuidar quan vaig pagar el que havia comprat. Llavors el policia va fer un somriure i va dir que com afecta aquesta calor el cap.
David M.

Monòleg

En el meu carrer hi ha una piscina, gran amb arbres i una pista de patinatge. Un dia,molt calorós, uns nens de 14 anys volien sortir i com que la porta no s’obria van començar a donar patades fins que se la van carregar, va haver de venir una persona a arreglar-la. Els adults van castigar als nens sense poder entrar a la piscina. El pitjor va ser que jo havia d'anar  al  col·legi i vaig arribar tard  perquè van tardar mitja hora  en arreglar-la. Aquells nens els van prohibir tornar a la piscina que queda a la Gran Via Lluís Companys, al meu edifici que és molt bonic. Va ser tot un embolic perquè la gent del meu edifici es va cabrejar molt. 
Netty A

MONÒLEG

El dia dels innocents el meu tiet i dos amics seus ens van fer una broma.
Nosaltres dos anàvem pel carrer JOAN MARAGALL a comprar llaminadures i al carrer vam veure un borratxo. El noi començava a cridar, a ballar i a cantar. Nosaltres vam començar a riure.
El meu tiet va sortir al carrer,i ens va veure riure, ens va preguntar:
-De què rieu?
-D’un borratxo que està allà cantant i ballant -li vaig comentar-
El meu tiet, el meu cosí i jo, li vam preguntar on vivia i el vam acompanyar a casa.
En aquella casa estava un amic del meu tiet i li va preguntar si havia begut molt alcohol i va dir que no, nosaltres ens vam estranyar.
De cop i volta se’n va anar la llum i quan va tornar vam veure el meu tiet i el seus amics ensenyant el cul.
El meu cosí i jo vam començar a riure i van dir ells:
-INNOOOOOOOOOOOOOOOOOCENTS!
I així vaig passar aquell divertit dia.
Mariona C.

dilluns, 10 de gener de 2011

Monòleg: L’ home despistat

Era un divendres per la tarda,quan jo estava abocat al balcó de casa meva,estava mirant atentament les obres del carrer Joan Prim.Llavors,vaig poder veure a un home despitat que es va colar en les obres i es passejava tranquil-lament mirant les obres,jo estava molt sorprès,perquè si posen cartells on posa’’prohibit passar’’ perquè aquell senyor passa doncs? A més a més esta tot tancat. Menys mal que un dels cinc pobres treballadors és va donar compte i li va dir que s’ha nenes ,al final el va ficar fora del recinte on estaven treballant.La veritat esque jo crec que l’home estava una mica despistat o millor dit empanat.Quan va passar tot allò de l’home,s’ho vaig anar a explicar a la meva dona que en aquell moment estava veient la televisió amb les meves 2 filles.La Andrea i la Sandra.

dissabte, 8 de gener de 2011

Monoleg: L’ASFALTAT

Estimats amics ara us explicare el que va passar fa dos estius, quan van asfaltar el meu carrer. Recordo que estaven fent obres en el carrer del costat i que sempre que havia de sortir havia de donar una volta impressionant per poder sortir a la Gran Via, sempre estava tallat per les obres, ja que havien de tornar a asfaltar el carrer. També recordo que després de uns dies estava estirat en la meva butaca, quan van començar a passar camions, jo vaig sortir a veure que passava quan em vaig trobar amb el meu veí que em va explicar que encara que en els cartells no poses el carrer Sant Mateu també tocava asfaltar el carrer.


Llavors recordo que cada dia em despertava i ja em posava en el balcó per veure com anaven tirant les obres inacabables i que un d’aquells dies va venir un camió que mirava recte i veia el el conductor, va ser entretingut, ja que vem estar parlant una bona estona, aquell camió va deixar l’asfalt al carrer i després va venir la piconadora i la casa sencera tremolava, els quadres es movien fins que estaven a punt de caureque llavors els treia i a sobrela porta tremolava tant que semblava que anés a caure, ja que amb un cotxe amb el motor en marxa parat davant de la porta ja tremolava massa. També tremolava jo i quan em turcaven els meus nets per explicar-me les seves vacances, jo no els podia parlar bé, perquè em tremolava la veu. Tenia la sensació que la casa em cauria a sobre, com un terratrèmol. Tot i que les obres d’asfaltar eren entretingudes i curioses vaig acabar amb mal de cap per culpa de tants sorolls molestos.