dimecres, 23 de desembre de 2009

Els sentits del meu carrer

Si no estàs cec veuràs la Salle


Tot seguit la casa vella amb la moreneta

Les adosades cases en filera

formen un quadre



Un gall xisclaire molesta el veïnat de bon matí

juntament amb l’escandalosa veïna que crea desafinades melodies

I la xerrameca de la gent nocturna

escridassa amb la seva música.



La pudoreta del desagradable conreu s’olora de lluny!

Com el baf dels animals domèstics.

El meu olfacte es desperta

amb la curiosa paella de la veïna Cristina.



Aquest espai realment agradable

Un ambient respirable

El veïnat amable

És el carrer Enric Borràs.

Marta G.

El meu carrer no és d’aquells comercials...

El meu carrer no és d’aquells comercials,


Tan sols hi ha les llars d’antics pescadors,

Amb tons familiars i acollidors,

Blancs i blaus són els seus colors.



No acostuma a ser sorollós,

Però amb el terrabastall del nº22,

I la endimoniada música de l’adolescent,

El silenci es trenca i arriba el soroll amb accent.



Cap olor es destacadament bona,

La flaira dels excrements de gos dura molta estona,

Hi ha moments en que els geranis del veí ens perfumen,

Hi n’hi ha altres que un camió ens porta al abocador en uns segons.



Un espai tan petit no pot donar per més,

El meu ambient no es bo ni dolent,

Aquest veïnat és bastant corrent,

És el carrer St. Agustí, que hi farem…?



Marc P

Característiques del meu carrer

Dalt, els turons vigilants, sota, el mar acollidor


i els vianants pugen i baixen multicolors,

petits finestrals plens de vida als blocs

i les llamineres botigues que criden l’atenció.



Rialles molt curioses se senten als balcons.

La música, els diumenges, mai ha de faltar,

un xivarri engrescador et crida del parc.

I tot destorbant, els cotxes estridents,van molestant.



Aquella fresca olor a humit quan plou.

Després de podar arbres queda un aroma encisador.

El flaire de la rostiseria fa la boca aigua tothom

i a les botigues de roba el perfum d’ambientador



Un espai molt engrescador.

El seu ambient és molt acullidor.

Aquest veïnat els agrada molt xerrar.

És el carrer més bonic del món!

Cristina Edo

Un carrer vestit de qualitats

Una luxosa escola,


A prop de la florida casa,

S’acosta al lluminós cartell de Telepizza,

Davant del popular restaurant.



Els molestos cotxes,

I les buscabregues veus,

Formen una sorollosa simfonia,

Que s’assembla a l’escandalosa música.



L’aroma de la mar salada,

Es combina amb la pudoreta urbana,

Per crear l’horrible essència,

De l’agror de les clavegueres.



És un espai apropiat,

És un ambient ideal,

Pel veïnat més amable,

És el carrer Enric Granados!

Àlex A

EL MEU CARRER

Diuen que el meu carrer

és llarg i ple de brutícia
però jo dic tot lo contrari.

És un dels carrers amb la
poca il·luminació dels fanals,
fa que sigui fenomenal.

Hi ha arbres que fan
mandarines i la brisa
marina que se sent quan
hi ha mal dia.

La barreja de caca
de gos/sa fa una imatge
espantosa.

ALBA M

Un ambient relaxat al meu veïnat

Un taller ben gran enfront del garatge,

El poliesportiu per la gent admirat,
Aquells pràctics contenidors pel reciclatge,
Aquest pas de zebra massa elevat.


La molesta sorollada dels vehicles a la matinada,
Els dolços miols dels gats sobre la teulada,
Aquell joiós escàndol en els partits de la mainada,
Aquest sonor terrabastall dels vidres trencant-se a la vegada.


Aquella terrible ferum de les deixalles,
La intensa fragància d’algunes plantes,
Una suau salabror com la dels mars de les rondalles,
I al migdia la lleugera oloreta del menjar a les cases.


Un espai sensacional,
Un ambient relaxat,
Aquest veïnat tant normal,
És el carrer més adequat.


Jan

dimarts, 22 de desembre de 2009

El carrer més desastrós

Al meu carrer hi ha dues cases,


hi han dos blocs

i a vegades apesta a mocs

tots els horts son verds

però els dels meus carrers apestan (puden) a merda

els altres carrer fan olor a contes d'ada (de fada)

però el meu fa pudor a mariguana



els veins són mal educats

i quasi sempre malparlats

els veins tenen una rialla fastigosa

i la boca horrorosa

com el vell del parking que és un carroza

les portes de les seves casas fan crec

i fan agror a pet

com l'home de l'hort

que és un vell fastigos

és horroros

molt petit grassós

Sebastián

El meu carrer, carrer Aragó

La xuxería de la cantonada,
el locutorí d’enfront,
els 4 fanals que no funcionen ,
i aquell pis de color vermell.

El murmuri de la gent parlant,
la botzina dels cotxes ,
els xiscles dels nens ,
aquella música dels dissabtes.

Una olor a pastissos bonissima,
aquell aroma a encens del veï,
la pudor de les clavegueres fastigosa,
fa una bafarada a menjar dels veïns.

El meu carrer és un espai molt llarg,
el seu ambient es molt bo ,
aquest veïnat no màgrada molt,
aquest carrer es molt sorollos.

Andrea

dijous, 17 de desembre de 2009

EL CARRER ON VISC: EL BARRI CAN MARESME

El carrer on visc no és gaire llarg ni massa curt ,no és estret però tampóc ample, no esta modernissat ni molt menys antiquat ,és una mica lleig però no tant ,és una mica bonic .Al costat esquerre hi han dos blocs, en el costat dret hi ha una casa on viuen uns amícs , també hi ha un parking ,entrant al carrer hi ha un hivernader que és molt gran, l’altre costat del meu bloc hi ha unes finques .
L’HORT I EL PÀRKING: ha vegades el meu barri és molt transitat perquè venen persones a treballar als horts i deixen els seus cotxes al parking .
L’HIVERNADER: hi ha persones que treballen a l’hivernader ,que són llatines, Asiàtics , Africans etc.
Venen a treballar molt aviat ,treballen fins a molt tard .
LES FINQUES: l’altre costat del meu bloc on visc hi ha unes finques que es diuen les fínques de VILA CÁCA ,tinc amics que viuen en les finques , encara no les han acabat però quan les acabin podré entrar ,encara no ens deixen entrar , perquè estan en construcció.
LA CASA DELS AMICS: la casa del meu amic es molt gran , bonica , i és de color blanca ,encara li queden dos anys als seus pares per acabar de pagar l’hipoteca.
Les persones del bloc on visc tots els nois ens coneixem i cadascú vivím en un pis a dalt d’un altre i tots vivím en el segon exemple: 12, 22, 32 etc. Sempre ens reunim tots els caps de setmanes ,per jugar a qualsevol joc de futbol per exemple: a penaltis, una classificatoria com hi han tan arbres juguem a les porteries etc.
En el quart pis viu una avia que el seu nét la bé a veure cada cap de setmana , la gent del barri es molt agradable , això es tot el que puc dir d’aquest barri .

Sebastián

dilluns, 7 de desembre de 2009

El meu carrer, un lloc adorable

Descriuré el meu carrerde dalt a baix. Hi han set carrers que voltejan el meu carrer, la carretera de premià de de dalt el carrer Joan XXIII , el carrer sant Mateu, el carrer indústria , el carrer sant Agusti i el camí Ral. Si baixes la carretera de premià de dalt tot recte torobaras el meu carrer si segeixes baixant uns 50 metres trobaras l’estacio de tren i la platja.


En el meu carrer hi ha tres semafors, set pasos de zebra i sis fanals de llum. Al començament del meu carrer hi ha una fabrica de metall molt gran, davant de la fabrica hi ha l’antiga fabrica del gas, on hi ha un museu… Després hi ha la casa de cotxes Citroën,dalt de la casa Ciroën hi ha un pis, davant hi ha una ortopedia igual que en el altre pis també hi ha un pis dalt de l’ortopedia. En tot el carrer hi han pisos dalt de botigues, bars…L’ortopedia fa cantonada, a l’altre vanda de la cantonada hi ha un forn que ha tancat fa poc, davant del forn hi ha una botiga de accecoris de pesca, al costat de la botiga hi ha un bar que quan hi ha un partit de futbol montan un xibarri molt molest, costat del bar hi ha una petita oficina que també fa cantonada al l’altre costat de la cantonada hi han quatre cases enganxades, devant de les cases hi ha un altre bar que també fa cantonada a laltre vande de la cantonada hi ha una gran botiga de submarinisme al seu costat hi ha un pis, davant del pis hi ha un garaje lletj i antic al seu costat hi ha una oficina d’aceguranses nova i finalment hi ha la sortida cap a la N-II.

En el meu carrer la gent ès molt simpatica pero hi han uns joves que sempre están borraxos . L’altre dia a les 4:45 de la nit un dells acabava de sortir del bar molt borraxo i comença a cridar com un boig cuan el vaig escoltar em van entrar esgarifançes. Els dissabtes i els diumenges el nostre carrer esta molt tranquil en canvi de dilluns a divendres els nens i nenes de la Salle pasen per alla i fan molt de sorroll, pero igualment a mi m’agrada el meu carrer. I aixi es el carrer PONENT.

Houda D.

dilluns, 30 de novembre de 2009

DESCRIPCIÓ DEL MEU CARRER, UN CARRER SOROLLÓS

El meu carrer es diu “Camí del Mig” perquè separa Premià de Dalt de Premià de Mar.
Enfront de la meva casa hi ha el Pavelló Municipal d’esports de Premià de Mar. És molt gran, amb diferents espais per practicar molts esports com el bàsquet, el patinatge, la gimnàstica, el futbol...
A la mateixa vorera on visc, una mica més avall hi ha un concessionari amb taller de la marca de cotxes “Peugeot” on venen vehicles i arreglen motors, rodes, portes...
Hi ha un pas de vianants de color vermell i blanc que està una mica elevat perquè els vehicles que hi passen redueixin la velocitat.
En el carrer hi ha arbres verds que alegren la vista, també es veuen plantes acolorides o amb flors als jardins de les cases o als balcons dels edificis.
És un carrer llarg on hi viu molta gent. És prou ample perquè hi puguin passar cotxes en els do sentits. Té bancs de color granat fets amb fusta i ferro perquè hi puguis seure a prendre la fresca o descansar després d’un passeig o de venir de comprar.
Hi acostuma a passar gent de tota mena: alta, baixa, prima, grassa, jove, vella...
Hi ha fanals que il·luminen quan es fa de nit, són grisos, alts i lluminosos.
Tinc a prop de casa uns contenidors de diferents colors per a llençar la brossa. El de color verd per a llençar el vidre, el de color blau per a llençar el paper o el cartró i el de color marró per a llençar les restes orgàniques.
És un carrer agradable per viure encara que una mica sorollós per la nit, quan passen els cotxes o les motos. Fa un aire refrescant però també pudor de fum.



Jan Ródenas

EL MEU CARRER, UN LLOC ADORABLE I TRANQUIL


El meu carrer és Sant Miquel, dos,tres o quatre carrers més a baix de la Gran Via.
En el meu carrer hi ha fanals, un bar, un supermercat i un parc.
Els fanals no són dels del pal vertical, són dels que estan enganxats a la paret, són grans, potents i moderns.
El bar del meu carrer es diu “el Raconet”, no fa gaire que l’han obert, és bastant gran i molt maco (guapo).
El supermercat és diu “Sleiker”, ja fa mol que el van obrir i està una mica vell, però es conserva molt bé i els productes són molt bons.
El parc, abans, estava molt net i hi havia tobogans. Va haver-hi un dia en el que el van treure i ara s’ha convertit en un “pipí-can”. Abans, era més maco i més agradable que ara.
Jo sempre he viscut en aquest carrer, a la mateixa casa i la veritat és que és bastant a baix del centre del poble, però jo estic molt agust.

Andrea Domínguez Estrada

Text descriptiu del meu carrer

Visc al Passatge Martí Rosell. Està situat dos carrers més amunt de la policia local, on hi han uns blocs blaus bastant alts. Jo visc en aquests blocs, la veritat és que m’agrada molt on estic ara, de tant tranquil que és la majoria del temps m’avorreixo.


Vaig venir a viure aquí fa uns quatre mesos, he tingut la sort que el meu carrer és molt tranquil, també és llarg i estret, però no està gens malament. Normalment costa molt trobar aparcament, ja que està molt ple sobre dos quarts de vuit del vespre, l’hora que sol arribar normalment la meva mare de la feina. Al final del meu carrer hi ha un parc que fa cantonada, és més o menys petit, però és divertit, està tot ple de sorra, no hi ha ni rastre de gespa. Fa poc han inaugurat una petita escola d’anglès, que és just a la cantonada del meu carrer.

L’avantatge que tinc és que des de la finestra de la meva habitació veig les casetes amb el seu hort, i a més a més veig l’ hivernacle que hi ha. Només he de baixar dos carrers per estar al centre del poble, és a dir a la Gran Via, on trobo de tot, les sabateries, les botigues de roba, els supermercats, els bancs, etc. Des de la finestra de la cuina puc veure les muntanyes, també puc veure les cases o torretes, i puc saber si fa un bon dia o no. L’ambient del meu carrer és molt bo, és tranquil, gens violent, pacífic, silenciós, amè, acollidor, etc. L’olor que fa el meu carrer és a escombraries, perquè al costat del parc, hi ha uns contenidors d’escombraries.

La veritat és que estic molt contenta don visc ara, perquè com ja he dit és tranquil i això a mi m’agrada molt, també de ser així és avorrit, però prefereixo que sigui un carrer més aviat avorrit, que violent. Espero no haver de canviar de pis una altra vegada, dels tres en què he estat aquest és el que més m’agrada.

Lídia F.

EL MEU CARRER, UN LLOC NORMAL I CORRENT

Al meu carrer hi ha botigues com ara un forn de pa, una botiga de xinesos i una carnisseria.
En una cantonada hi ha un locutori, el seu amo és pakistaní. El meu carrer és tranquil i respectuós. Mai hi ha hagut cap robatori encara que hi hagi un banc.
És un carrer multicultural: hi ha marroquins, ”morenos”, pakistanesos, xinesos, sud-americans i d'altres països.
El meu pis té un ascensor que és molt vell, tindrà com tres dècades. Pujant per les escales, al tercer pis, hi trobes al costat d'una porta una bicicleta. Allà és casa meva.
Al meu carrer em coneixen moltes persones.
A vegades des de casa meva ve una mala olor; però a part d'això m'agrada el meu carrer.
Reda El Atmioui Kharbouchi

dijous, 26 de novembre de 2009

EL MEU CARRER ÉS UN CARRER ESPECIAL!!!

Joan Prim és el meu carrer. És un carrer molt llarg, per això, no més descriurè des de la botiga d’animals, fins l’escola “La Lió”. Realment, el meu carrer, va des del Camí del Mig, fins arribar al mar. El meu carrer travessa la Gran Via.

En el meu carrer hi ha comerços de tota mena, d’animals, de roba, de queviures, una llibreria, dos perruqueries, un bar, una botiga d’informàtica, etc. De tant en tant i sobretot quan menys t’ho esperes,  de sobte, desapareix una botiga i apareix una altre de diferent. Els dependents cordials et conviden a comprar a les seves botigues atractives, dona gust entrar-hi.

El meu carrer és molt bullicios, la gent surt i entra contínuament del carrer als pisos i dels pisos al carrer, les botigues plenes de gent atrafegada, pels balcons i les finestres mig obertes és pot veure com la gent  es belluga, s’escolten rialles, converses entre-tallades, alguns crits. Els diumenges, vénen de vegades, un parell de gitans amb un organ electronic  dins un carret de fer compres amb músiques animades, demanan diners.

Moltes festes, com la cavalcada de reis, el correfoc, etc. passen per el meu carrer, el carrer s’omple de gent i de festa.

En el meu carrer hi ha dos tipus d’arbres, un que al primavera treu fulles malves i quan cauen és tornen violetes. L’altre és el taronger, que quan arriba l’hivern s’omple de taronges amargues.
Me’n recordo que de petita trepitjava els bassals que és formen en els quadrats on estan plantats els arbres, quan plovia, sortia amb les meves botes esquitxant-ho tot.

També hi ha un misteri, el mister dels gats desapareguts, hi ha una casa vella, on sempre hi havien gats de color atigrat, s’estaven a un jardí amb reixes, els gats podien sortir d’allà gràcies a un forat que hi havia. Ara ja no hi ha gats. Ara només queda la casa amb la pintura que cau a trossos, la reixa esta greixossa i dels gats no en sabem res.

La Lió” ha sigut la meva escola, era una fàbrica antiga. Per arribar a l’escola has de passar un passeig on hi han uns bancs plens de graffitis cridaners, després d’haver passat un munt de vegades per davant mel’s conec tots de memória.

Per tot això m’agrada el meu carrer.

                                                                                     Cristina E.

dimecres, 25 de novembre de 2009

El meu carrer

el meu carrer, és llarg i estret. Un quart d'ell són cases i la resta són pisos.  Però hi ha una empresa de viatges que es diu ''viajes equador''. també hi ha l'esglesia de santa maria. i el costat un parc de palmeres. Però no hi ha tantes palmeres, solament hi ha entre 10-15 palmeres. on aquell parc la gent va allà per aprofitar el temps, per pasejar el gos o per la gent que fuma va allà per fumar drogas, marihuanas...etc. desde la meva casa es veu dos parcs,el carrer verge de núria dos cases d'uns amics i la porta més del camp de futból municipal.Per la nit quan vas sol, a vegades vé un corrent d'aire i se sent passos de persones.I quan mires al voltant teu no hi ha ningú, i quan et gire en davant et trobes amb alguna persona.i és com si fossís un actor que estas rodant un pel.licula de terror.També t'imagines com si fos que et passara alguna cosa.També hi ha un casal de vells com volen fer al costat de l'ies serra de marina. però aquest casal no te ni pisinas ni res com volen fer . Solament en aquest casal tenen cançons bailar i menjar i a l'estiu i a la primavera van al parc del costanilla fan una paella.

Younes

Descripció del carrer on visc

El carrer on visc es diu Carrer Aragó.
El carrer on visc es un carrer una mica llarg però en la cantonada on vic jo hi han tres blocs més el meu és el de la dreta ,abaix del pis tinc una agencía de viatges, un bar sota , en front tinc un mecànic , una botiga de “xuxes”que es diu “los 100 duros”, al costat del mecànic hi ha 2 blocs , un locutori. Si tirem ,cap,dalt, està la Caixa Laietana , una cafetería que es diu Xavier.

El carrer on visc em dóna una mica de ràbia perquè hi ha una mena de baixada , que cada dissabte com quasi tots els veïns van a comprar , tots paren el cotxe per descarregar la compra i no deixen passar als altres cotxes , ens tirem com un quart d’hora esperant.

El carrer on visc té els tres blocs junts i el de la cantonada de l’esquerra és el que pitjor està conservat , el meu i el del mitj són els que millors conservats estan ,perquè els demés li falten una o dos capes de pintura o arreglar-lo una mica ,perquè estan fets pols.Lesllums dels fanals no van molt bé , de 10 fanals van 5 o 6 no van molt bé .El meu carrer a mi no m’agragda molt , perquè es una mica sorollós sobretot quan hih ha partits de futbol, ja que tinc un bar sota meu .Quan marquen un gol , sescolta gol! I fa molt de xivarri .



Andrea A

dimarts, 24 de novembre de 2009

El meu carrer,un lloc esplèndid

Visc al carrer Mila i Fontanals de Premià de Mar,ara us dire com es .

En el meu carrer s´hi respira tranquilitat gracies a que ja no hi han obres.Hi ha un parquing,un estanc,una llibreria...Al costat del aparcament ara estan fent uns nous pisos molt moderns d´estetica Italiana.Hi ha un mur on molta gent amb el patinet va a grindar,pero hi ha,un inconvenient,la policiano ens hi deixa estar perque es trenca el mobiliari urbà que forma part d´aquets nous pisos.Juntament amb les vivendas,hi ha una plaça que es una barreja entre la plaça de la Sardana i la plaça Nova,am els meus amic a la plaça que han fet ara li diem la plaça Fusion.Allà si pot jugar a futbol,anar am bici i jugar a basquet.

Mes enllà hi ha un altre parc pero aquest es per a nens mes petits,perque hi ha unes cistelles,gronxadors i un pont per a pasar a una altre zona que també es divertida,pero que no hi ha tanta gent perquè esta menys vigilada per aquesta raó les mares no deixen anar per si el hi pasa algo,per al costat hi ha una pizzeria molt bonaperó es molt cara i no hi va molta gent.Al costat hi han fet una peixateria que sobretot els dissabtes,esta mol plena,ami aquella tenda m´agrada mols,els peixos son de bona qualitat i com a la meva familia a tothom li agrada el peix,sempre els anem a cumprar allà.Ami on jo visc m´agrada molt.En definitiva un bon lloc per a pasejar am amics o familiars.
   Pau Salas

dilluns, 23 de novembre de 2009

El meu carrer, un lloc fantàstic

Jo visc al carrer de la Unió de Premià de Mar. La vìa fà uns tres-cents metres
        de llargada i no és molt ample. Va des de la plaça de la Sardana fins a la 
        carretera de Vilassar de Dalt.
    
        Els edificis no són molt alts, fan una alçada de cinc pisos tot i que també hi han
        unes quantes cases d'una sola planta.

         Hi han uns quants bars, dos restaurants, i els dos són estrangers, un  d' àrab 
         i l'altre equatorià, jà que hi han bastants persones inmigrants del Marroc, Gàmbia i de Sudamérica.

         Hi han moltes botígues, perruqueríes, de gossos,d' informàtica, una granja,
         una botiga de mobles, una botiga d'instalació de portes d' al.lumini i finestres i
          moltes més de diferents tipus.
    
          Al costat de casa meva, està l' oficina de Benestar Social de l' Ajuntament, allà
          ajuden les persones. La meva mare va treballar en aquesta oficina durant uns 
          anys.

          El meu carrer m'agrada perquè és molt animat, coneixo molta gent.
          L' Estefania de la classe viu just davant casa meva, i me la trobo molt sovint.

         És una llàstima que el carrer estigui tan brut, xiclets enganxats, papers, bosses,
         etc... ès la unica cosa que no m' agrada gens ni mica del meu carrer, però tot
         lo altre m' agrada molt.
         
              
                                                                             Daniel Ramon

El meu carrer

Jo visc a Premia de Mar doctor Fleming , a la dreta hi ha una botiga de roba molt elegant, al costat hi ha un bar de los xinos tambe tenen una botiga de tot un euro una adavant meu una tenga molt gran i espectacular de rodo i maletes. En el mig hi ha una tenda de de tot un euro pero aquesta no son dels xinos es duna senyora q es diu Carmen i te al costat una tenda de mármoles, banys, vaixelles….
A la esquerra hi ha una tenda de botiga petita pero amb roba mos chula i guapa, soretot hi ha mols pantalón texans que son mol resistens, alguns son baratos pero altres son molt car. Tambe hi ha una tenda de joies que vanen arrecades per nois i per nois, tambe hi ha pulseres collars…….
El meu edifici te sis plantes, en cada planta hi ha quatre cases, hi ha dos atics i una terraza que te sis trasteros, nosaltres tenim un. En el estiu, el sol dona molt als valcons per aixo a l’hivern no fa tan fred.

Isaac

dijous, 12 de novembre de 2009

El Meu Carrer: St. Agustí

El meu carrer, carrer de Sant Agustí, és un dels carrers “afluents” de la riera de Premià; esta bastant a prop de l’estació. Està compost absolutament per cases, no hi ha cap bloc de pisos, grans o cap tipus de comunitats, ni similars.

Hi ha un pàrquing, però cap més sortida per a cotxes o altres vehicles, això significa que a casi tot el carrer hi ha una “barrera” impenetrable de cotxes, per la qual és difícil passar. Jo visc al número vint-i-u, la que crec que no s'ha de destacar, no tenim una casa peculiar, ni sorollosa... La que trobo més peculiar és la mes nova de totes, la qual han volgut fer-la moderna, i l’única cosa que han fet ha estat, destacar i “trencar” la cadena dels apagats colors del carrer(verds, blaus, blancs, grisos...)(a part, també trobo que s’han “passat” i els hi ha quedat fatal).

Un altra casa a destacar, no és per res del “físic” d’aquesta, si no, per que la finestra que dóna al carrer, és la de l'habitació de la filla adolescent de la família, i l’únic que fa, es ficar el volum de la música al màxim i contaminar acústicament el carrer (aquesta casa la trobaríeu fàcilment, l’únic que has de fer, és fixar-te d’on ve aquesta música una mica “infernal”).




Marc P.

dilluns, 9 de novembre de 2009

El carrer Granvia Cèntrica.

El meu carrer és gran,ample i llarg,esta ple de bancs,especialment de vells.
El meu carrer és escandalós perquè està al centre de la ciutat i sempre està pasejant gent i find i tot hi hagut baralles!!
A mi m'agrada molt el meu carrer perquè només al baixar de casa tinc el forn de pa al costat!
Des de la Granvia, la casa d'una amiga em queda a prop.
Algunes cases són velles i d'altres noves,alguns pisos i daltres cases.
El meu carrer té parcs,plaçes,cases,botigues,restaurats...
En el meu carrer hi ha el mercat San Joan,el Capravo,la Daunis,etc...


Alba P.

El meu carrer


El meu carrer és un carrer molt especial, és especial pel mínim fet de ser el meu carrer, el lloc on visc, on he passat la meva infància, són moltíssims records que no els oblidaré mai...

El meu carrer (Rafael de Casanova) comença quan passes la rotonda. Suposo que el primer que veus quan entres al carrer és l'obra de la nova residència d'ancians, l'edifici ja esta construït i la instal·lació elèctrica també, només queden els quatre detalls: els mobles, la piscina, instal·lacions...

Al costat de la rotonda hi ha un bar anomenat Chevrolet (és una marca de cotxe Americà) seguint recte et trobes amb tres o quatre blocs d'edificis. On hi han dos comerços, un forn de pa (daunis l'han obert fa poc de temps però tot i això segur que en deuen treure bon profit venent pa) i una papereria on em passo gairebé tots el caps de setmana parlant amb el Miquel, el propietari de la botiga, que és super simpàtic. Després de creuar el carrer que travessa trobes un camp de futbol públic, just darrera hi ha una escola per a nens petits, de parvulari.

A l'altre vorera ja comença l'institut Serra de Marina on van molts amics meus. Just al davant hi ha un grup de cases groguas, aquí és on visc jo, Rafael de Casanova.

Continues recte i trobes un carrer, el carrer Segarra un carrer bastant curt que et queda a mà dreta si vas en direcció est seguint recte hi ha una comunitat de cases de totxos marrons i just davant el meu institut, el Cristòfol Ferrer el millor, que arriba gairebé fins al final del meu carrer. Al costat tenim un lloc on planten palmeres(que ara són verdes) amb una casa. Just davant hi ha el bloc d'edificis on viu el meu oncle, un bloc molt bonic.

També té alguns defectes importants entre ells, aquests: hi han llocs on no està ben asfaltada la carretera, quan plou es forma un bassal tan gran que sembla una piscina enorme que no et deixa desplaçar-te per aquest punt sense queda xop de dalt a baix.

El meu carrer té moltes coses entre elles aquestes: molts fanals, senyals de transit, contenidors...
Parlant de contenidors el camió de les escombraries passa un munt de vegades per davant de casa meva,una vegada per a cada contenidor i aixo que hi han: un verd, un blau, un groc...

David B.

Enric Granados

El meu carrer, Enric Granados, No és un carrer “comú”. De fet, jo no sóc el més idoni per queixar-me de pudor, brutícia o xivarri que facin altres carrers.
És un carrer horitzontal , molt llarg i actiu, amb gent que sempre va d’aquí a allà, gent que fa que el carrer sigui divertit , alegre, gent que simbolitza la diversitat del carrer. Però, no obstant, hi ha altre tipus de gent, gent que deixa el carrer com està: lleig! Fan “grafitis”, embruten el carrer, fan xivarri....
En el meu carrer, hi ha molta varietat de botigues: peixateries, carnisseries, súpers(Dia...),forns de pa(Lloveres...), electrodomèstics(Milan...), roba(Cintia Mora...)... Però també llocs on menjar i sopar(Blau, Can Fran...) o llocs de menjar ràpid (Telepizza, King Dönner...).
La seva activitat, en part, és perquè forma part del centre de Premià i està molt a prop de les places més importants del poble.
Encara m’enrecordo quan, fa sis anys, vaig arribar a Enric Granados, i la meva mare i jo, vam voler que anés a un col·legi que és trobés a la zona, com El Pilar, però al final vaig anar a un col·legi del carrer Joan Prim(La Liò).
Quan vaig arribar, em vaig fixar molt en una cosa que encara em sorprèn: Com un carrer que pel dia és tan simpàtic, podia ser per la nit tan antipàtic...(xivarri, música, sorolls de vehicles...)
Des de que he arribat aquí, he aprés moltes coses, que, de ben segur que no es troben a cap llibre de text, coses de la vida que aquest carrer m’ha ensenyat a apreciar...
Sí, Enric Granados és un carrer ben complet, pel costat bo i pel costat dolent. Aquest carrer et fa veure que les coses no són el que semblen... 
Àlex A.

El meu carrer , un lloc per enamorar-se

El carrer Unió és paral·lel al mar comença en el carrer l’Eixample, finalitza en la carretera de Vilassar de Dalt. És paral·lel amb el carrer Gran Via pel vessant de la muntanya, pel vessant del mar és paral·lel amb diversos carrers, començant pel carrer del l’Eixample: Carrer Esperança, Pompeu Fabra, Apel·les Mestres. Creuen els carrers; L’Eixample, Nord, Joan Prim, d’Elisenda de Montcada, Ramon Llull, carretera de Vilassar de Dalt.
El tram comprès entre el carrer l’Eixample, carrer Esperança hi ha diversos comerços, un petit pàrquing, té una il·luminació normal, els carrers són estrets tant com per circular com per als vianants, solament és pot estacionar en un costat del carrer.
El tram comprès entre el carrer Nord, Joan Prim hi ha una plaça de gran aforament (Plaça dels Països Catalans), un parc al costat de la muntanya, costat de la platja hi ha una fàbrica, tant el parc com el carrer no estan molt il·luminats, és estreta per a circular, també per als vianants. Solament es pot estacionar en un costat del carrer.
El tram comprès entre Joan Prim, Elisenda de Montcada hi ha una plaça (plaça de la Lió), diversos bars, fleca. Blocs de pisos a ambdós costats. Carrer ample tant com per a la circulació com els vianants, es pot estacionar en ambdós costats. Poc il·luminat.
El tram comprès entre Elisenda de Montcada, Ramon Llull, hi ha un parell de locals. En el costat de la platja hi ha construïdes cases, en el costat de la muntanya hi ha blocs de pisos que és on està  situat el meu habitatge, el qual té vistes al mar, fa cantonada amb el carrer Ramon Llull. Carrer ample per a circulació com els vianants. Es pot estacionar als dos cantons. Molt poc il·luminat.
El tram comprès entre Ramon Llull, carretera de Vilassar de Dalt hi ha locals però estan tancats, blocs de pisos en ambdós costats. Carrer ample per a la circulació, per els vianants. Molt poc il·luminat.
ALBA M

divendres, 6 de novembre de 2009

El meu carrer,un lloc esquifit

El meu carrer és el Rafael Ramos, de Premià de Dalt, i visc fent cantonada amb el carrer St. Jeroni. Vist des de fora, el meu carrer és verd; hi han xiprers, alzines, gessamí i altres plantes verdes que s'escapen de les cases de la gent.

A una banda del carrer hi ha dues vivendes en una sola casa, davant hi ha una paret alta de ciment grafitejada, amb una cavitat per a uns contenidors d'escombraries verds i bruts on la gent hi deixa teles velles, matalassos podrits arrepenjats,que desprenen olors nauseabundes.

La vorera fa dos peus i mig d'amplada, sempre hi han pudents merdes de gos. Davant de casa meva hi ha un fanal que anul·la el pas totalment per la vorera si hi han cotxes aparcats. De cotxes només n'hi caben tres, de cantonada a cantonada, i normalment hi aparquen als veïns.

Als dos metres per sobre de la paret encimentada hi ha un altre carrer, Joaquim Costa, que té dues voreres amples(Visca!!),cases, un banc de fusta on sovint xerro amb els meus amics. Aquest carrer és el que està en més bones condicions dels voltants. És molt fàcil de reconèixer, el meu carrer, perquè de cantonada a cantonada només fa onze metres.

Andreu P.

dijous, 5 de novembre de 2009

Carrer Enric Borràs

El meu carrer és Enric Borràs, comença a prop de l’estació de tren, acaba al costat del Tennis Premià de Mar, al davant dels mossos d’Esquadra. Com que està al costat del restaurant el Paller, normalment fa olor a carn. El terra d’allà, les rajoles estan una mica aixecades.
On jo visc, és un barri dormitori, les cases són blanques, grans i boniques. Estan situades de fila en fila , però hi ha una que s’anomena “la del mig” perquè apart que està al mig és el passadís més ample. Continuem per la part de baix de la Salle, que a la dreta hi ha un descampat on la majoria de cotxes aparquen. Ara han plantat palmeres, també han posat roques (no massa grans). Aquella part està una mica bruta. Tirant tot recte, comença la part del barri dormitori, allà les cases també són blanques, més petites i una mica descuidades, i tenen pàrquing propi inclòs. Les cases que tenen pàrquing al seu costat tenen flors verdes. A la altre banda del carrer hi ha una casa que destaca perquè és groga, antiga i és lletja. A l’entrada de la casa hi ha un quadre d’una moreneta, també conté una mica de heura per una finestra, jo crec que la casa està abandonada. Més endavant han pintat dos passos de zebra i han fet obres. En el meu carrer hi ha molt poques botigues, per exemple: una perruqueria, un taller, un bar a l’esquerra i una botiga de submarinisme que fa cantonada.
En el carrer que descric no hi ha gaires contenidors, que si algun dia en col·loquessin algun més, seria millor per els que viuen per aquella zona.
Després de la botiga de submarinisme, fa cantonada amb la carretera de Premià de Mar, que per cert com que circulen molts vehicles és molt sorollosa.

Marta G.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Carrer Núria

EN EL MEU CARRER NORMALMENT ALGUNS DIES ES FAN FESTES.
TINC UN PARC AL COSTAT ON HI HA TARONGERS, QUE ESTAN COLOCATS EN FILA .
AL  COSTAT HI HA UN COL.LEGI .
ESTIC AL COSTAT DE PREMIÀ DE DALT , I CASI
AL COSTAT DEL  BARRI COTET .

MES AVALL ESTÀ LA ROTONDA .

QUAN UN  COTXE VOL SORTIR I UN COTXE VOL ENTRAR, ES FA UN FOLLON MOLT GRAN.
QUAN UN COTXE VOL APARCAR SEMPRE APARCA A DALT DE LA VORERA. EN EL PARC  HI HA UN MUR PLE DE GRAFITI , HI HA UNS FARS , HI HA UNS  BLOCS DE PISOS DE CASI LA MATEIXA  ALÇADA.

M’ENCANTA EL CARRER NÚRIA.
MARIANO A.

Elisenda de Montcada 1

Em dic Marc  i visc el carrer Elisenda de Montcada    que es troba el  centre del poble.

El meu carrer és normal i corrent.

La vorera és força estreta.
El parc és petit i hi ha uns arbres esquifits.
Els blocs de pisos són d’alçada normal, d’uns 5 pisos.
Al costat d`un col·legi.  La Lió era una antiga fàbrica  de roba de la qual queda una emblemàtica xemeneia.
Al costat, una verduleria una mica carera.

Només trobo a faltar un parell de bancs per seure.

Per tot això, estic molt content de viure en aquest carrer.

Marc G.

Can Pou 1

Visc al carrer Can Pou de Premià de Mar que està situat a prop de Vilassar de Mar. També estic a prop dels instituts que es diuen Serra Marina i  Cristòfol Ferrer.

 Al meu carrer és molt llarg, deu tenir uns 100 metres, té molts arbres que són molt alts, tinc 8 fanals, hi han moltes cases, també hi ha un camp de futbol i dues escoles bressol. Finalment, trobem la Creu Roja i al Cram es on hi ha les tortugues ferides que s’estan curant i després quan estan curades las deixen al mar . I la nacional al costat de casa meva.      

L’ any passat es va suïcidar un noi a la via del tren i van venir 2 ambulàncies i un cotxe de la policia. Aquest estiu va haver-hi un accident a la Nacional al del cotxe que estava a darrera era anglès i al de davant era d’aquí Espanya i a davant de tot hi havia un camió que estava parat i llavors la camioneta que venia es va parar i l’ altre que venia no va poder frenar i van xocar i va venir la grua i un cotxe de la policia.
Per tot això, podem dir que el carrer de Can Pou és el meu carrer.


Adrià G.

Carrer Unió 1

Jo visc en el  c  /unió  i estic al costat de la  plaça dels Països Catalans i  de la plaça de la Sardana.
En aquest carrer, hi  ha moltes coses ben habituals: voreres amples i també fanals que quan és de nit s’encenen.

Hi ha una claveguera que fa una pudor terrible. Al costat de casa meva hi ha un pàrking privat i al carrer  paren cotxes, motos, bicis. Més cap allà de casa meva  hi ha uns contenidors de reciclatge i també hi ha blocs  de pisos.

En aquest carrer hi ha moltes coses una mica especials.
Trobareu  bars que es duien:
Kachito, Cova , els deports , i un altre més que no me’n recordo com es diu; hi ha un forn que es diu Llovera i una papereria que es diu Kachitot. A davant de casa meva , hi ha l’oficina de Benestar Social i a la meva vorera hi ha 2 arbres i tinc com una botiga d’estètica que es diu Racó de la natura i més cap allà de casa meva hi ha una botiga de mobles i un parc que diu la Foneria “països catalans “ i davant de casa meva  hi ha un locutori.

En definitiva, el carrer Unió és un lloc acollidor.

Estefania M.

Passeig de Circumval·lació 1

Jo visc al passeig de Circumval.lació, aquest carrer està al barri Banyera o més reconegut pel barri del cementiri.
El carrer comença en la carretera de Premià de Dalt i acaba en  al carrer de la plaça ,el carrer on visc és molt silenciós perquè tota la gent del carrer son avis.

En el carrer  hi ha: dos voreres una mica amples amb els quadradets de tota la vida , hi ha 4 fanals, cases i més cases, passa cada mitja hora un autobús de color vermell, una cabina de telèfon mig trencada que cada 3 dies està trencada i triguen 2 setmanes en arreglar-la. A la paret de l’edifici on visc està una mica grafiat, una claveguera incrustada en el terra que no s’obre ni que hi taladressin a sobre , aparquen a tot arreu cotxes que quasi sempre aparquen en el carrer on no es pot  aparcar i unes brosses que mai s’omplen .

El  més que m’ agrada del carrer on visc é que hi ha un parc nou on entrem a jugar a futbol , hi ha un bar que es diu Can Gaixes allà és on el meu pare va a veure el futbol i on vaig conèixer una nena i ara som molts amics. La mesquita s’omple casi 3 hores. El millor és que si et passa alguna cosa tens l’ambulatori , pels costats són cases molt rares hi ha una que és triangular , hi ha un stop que  quasi ningú no el respecte , hi ha un parc per als gossos que en el mig del parc hi ha un camp de entrenament fisic es molt “xulo” anar-hi però si aconsegueixes esquivar els vidres i les “caques”dels gossos. En el carrer fa molta calor perquè no hi ha un sol arbre i al costat hi ha el cementiri .


I així és el passeig de Circumval·lació.

Nil S.

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Benvinguts a Carrers de Premià.

En aquest bloc recollirem els textos i les imatges que els alumnes de 1r d'ESO de l'IES Cristòfol Ferrer faran al llarg d'aquest curs 2009-2010 sobre els carrers de la seva vila. Espero que la cosa surti molt i molt bé.