dilluns, 30 de novembre de 2009

EL MEU CARRER, UN LLOC NORMAL I CORRENT

Al meu carrer hi ha botigues com ara un forn de pa, una botiga de xinesos i una carnisseria.
En una cantonada hi ha un locutori, el seu amo és pakistaní. El meu carrer és tranquil i respectuós. Mai hi ha hagut cap robatori encara que hi hagi un banc.
És un carrer multicultural: hi ha marroquins, ”morenos”, pakistanesos, xinesos, sud-americans i d'altres països.
El meu pis té un ascensor que és molt vell, tindrà com tres dècades. Pujant per les escales, al tercer pis, hi trobes al costat d'una porta una bicicleta. Allà és casa meva.
Al meu carrer em coneixen moltes persones.
A vegades des de casa meva ve una mala olor; però a part d'això m'agrada el meu carrer.
Reda El Atmioui Kharbouchi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada