El carrer més curt és molt diferent té un supermercat i un parc perquè juguin els nens i pocs pisos, El Sorli és un supermercat molt gran de color blau amb un disseny molt modern, l'únic que em molesta és que quan s'obre la porta automàtica fa un soroll que no m'agrada gens.
Casa meva està situada entre dos carrers molt diferents, un que és molt llarg, que va de punta a punta del poble i s'anomena Mossèn Jacint Verdaguer, i un altre que és molt curt i s'anomena: Doctor Batista i Roca.
El carrer llarg està ple de botigues, restaurants i una escola extravagant que es diu El Dofí.
Es poden trobar moltes botigues com; La Floristeria Batlle, que no és molt gran, però té unes flors molt boniques i que fan una aroma molt bona, La Merceria Tot Fils que ven uns botons molt bonics i una llana molt suau i amb una oloreta molt bona i El Osito, una botiga de joguines, molt ampla i amb un perfum de cotxe nou que té moltes joguines de qualitat i divertides.
Es poden trobar diversos restaurants com, Pollastres Santa Ana, que ven un pollastre exquisit i que te’l preparen en un no res i fa una flaire de pollastre rostit molt agradable, també tenim la Cafeteria Premià Singer, fan un menjar molt bo, però que surts amb aroma de fregits.
L’escola el Dofí no és molt creativa i té aspecte de ser molt antiga.
El parc és molt bonic, amb molta gent sempre i per això sempre hi ha molt de soroll, el parc té dos gronxadors, un per nens petits i un altre per nens grans, un tobogan groc i un altre gris, que quan et llences sona un xiscle molt agut, també hi ha una malla de color blau.
Els pisos són una mica antics però igualment molt bonics i amples, normalment, els veïns que viuen als pisos són molt tranquils però hi ha algun que és xerrameca però sense arribar a molestar molt.
Aquesta ha estat la descripció del meu carrer. Espero que us hagi agradat, a mi m’ ha encantat exposar-vos on visc
Àlvar Cano
