dilluns, 22 de febrer de 2010

El meu carrer, un oasi de tranquilitat



Amb bastants bancs i fanals
Aquells bancs alguns vells i altres no
Alguns fanals potents i bastant nou
El carrer bastant maco i molt tranquil.
El so és de cotxes
També veus de persones, de bon matí
Alguns dies sonen melodies dels ocells
I música de móbils.
Cap oloreta lleugerament bona
l'olor a gasoil dels cotxes
algunes vegades a pudor a tabac
sincerament cap aroma bo.
Un espai agradable
El meu carrer bónic
Aquest veïnat simpàtic
És el carrer Sant Miquel

Andrea D.

2 comentaris: