dijous, 2 de juny del 2011

Carrer Miquel Moragues, un carrer de silenci

Ara us explicaré com és el meu carrer. El meu carrer no és ample, llarg ni tampoc bonic. En el meu carrer ens coneixem tots des de la primera casa fins a l’última casa, els meus veïns no es que siguin molt agradables, em tingut alguns problemes.
En el meu carrer hi ha cases, flors i senyals. Per la nit només se senten els ocells , no es sent ni un cotxe, i durant el dia si estàs en silenci pots escoltar les ones del mar, i sobretot s’escolten les campanes de l’església.
El carrer on visc no és que sigui molt bonic, té coses boniques com les flors, i d’altres no tan agradables com les obres.
En el meu barri he conegut gent millor i pitjor, també he conegut amics. El meu carrer no és gens gran però per com és som bastants.
Fa poc van arreglar-lo i ara està molt millor que abans, tenim tres places al costat, la sardana, l’ajuntament, i la plaça nova, després tenim bars al costat com ara els que hi ha l’ajuntament, també tenim una botiga de menjar que s’anomena Capritxos del Món.
Hi ha una parada del CiU, el meu carrer és de vianants però igualment els cotxes aparquen i els policies no els diuen res, si mires el meu carrer des d’un plànol, podràs observar que totes les cases són iguals de grans i boniques.
Espero que us hagi agradat el meu carrer, us el recomano perquè esta bé, no és molt espaiós però es pot viure, però no el busqueu en un plànol de Premià perquè es tant petit que no el trobareu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada