dimarts, 14 de desembre de 2010

Un dia de focs, però no artificials...

Era un dia de grans alegries, un dia molt feliç, per mi també, el gran dia de Sant Joan, el dia dels grans focs artificials.
Haviem que anar a un casament d'uns amics,un feliç matrimoni,em vaig posar el vestit aquell amb la faldilla negra i llarg, el meu preferit, el casement era al Masnou, vam anar allà, a aquell poble tan bonic.
Tots estaven tiran petards negres, de tots tipus i ven bonics, quan nosaltres estavem celebrant el nou matrimoni bonic, quan, el meu veí, va trucar al movil del meu fill, el movil nou i tan tecnológic,li deia que havia un incendi, al nostre bloc, al llarg Carrer Mossen Jacint Verdaguer, el carrer t’han bonic.
Un nano havia tirat un petard gran al pati de darrere I va explotar, fent un incendi que va afectar a tot el nostre bloc sencer, tot es va cremar, menys el nostre pis i uns quants més, em vaig asustar molt, gairabé em va
donar un infart, pensantme que les meves nines s'havien cremat. Quan vam tornar a casa a les 4 de la matinada, tot estava cremat, l'escala tota negra, tot ple de fum, no vam haber-hi victimes, però si un gran ensurt.
El mes impactant, es que estada feta en fets reals.

4 comentaris:

  1. Esta molt be, jo també em vaig asustar...

    ResponElimina
  2. Me acuerdo de la boda, fue muy bien, cuando llegamos a casa tuve que limpiar el polvo.

    ResponElimina
  3. casament, tirant petards, mòbil, carrer tan bonic, espantar (asustar, no)i les dues últimes línies també estan farcides de faltes.
    L'anècdota està força aconseguida i diria que l'has millorada, però has de ser més eficient en ortografia, fent servir diccionaris i correctors.

    UN 6 de nota.

    ResponElimina