dijous, 9 de desembre de 2010

Obrer malferit

L’altre dia calorós,quan el sol esquerdava les pedres, després de portar la meva néta al col.legi, descansant al balcó de casa meva, ubicada a la Gran Via de Lluís Companys.

Mentre observava la gran obra de la plaça, immediatament, començava a sentir crits, un obrer malferit havia quedat enterrat sota terra, hem vaig posar molt nerviosa, jo des de el balcó no podia fer res, només observava com els seus companys el treien d’aquell lloc.

Al cap d’uns minuts, va arribar l’ambulància, els bombers i la policia. De lluny, es veia com l’obrer es movia, em vaig quedar tranquil·la al mateix moment, la grua continuava treballant com si no hagués passat res.

Jo pensava atentament...´´com han canviat les coses´´ quina poca solidaritat i companyonia, en altres temps, en la meva joventut, era tot diferent. El món modern d’avui, ens portarà a ser menys sensibles.
Óscar

4 comentaris:

  1. Aquest monòleg es de veritat, es el meu i crec que està bé.

    ResponElimina
  2. A la primera frase li falta el verb
    EM vaig posar molt nerviosa

    A banda d'això, te l'has treballat força i té sentit i moralitat i tot. Es percep una narradora com la que demanava a les instruccions.

    Nota: 8

    ResponElimina