divendres, 10 de desembre de 2010

Ple d'aigua

El què escriure ara és una cosa què mai havia vist i mai havia passat en el meu carrer, això és una història de veritat.

Era un divendres per la nit sobre les 19:00 o les 19:30 quant el mini diluvi “universal” va començar, al principi tot era per riure, no plovia casi gens però després................ anava a més, més, més i més....................
Jo primer estava en l' ordinador , però quan anava a més la pluja, vaig anar a la meva habitació, a continuació vaig obrir la meva porta de la finestra i..........
Tot el meu carrer estava inundat , els cotxes flotaven, la gent casi nedava i totes les clavegueres estaven desbordades, però la cosa bona es que feia calor, encara què jo estava al·lucinant i una mica espantat.

Segurament als propietaris dels cotxes tinguessin el cotxe una mica espatllat, i molt mullat, sense parlar de les persones que haguessin anat al carrer, molt, molt, mullats devien haver quedat.

Per sort no va passar res, el que era casi impossible és què s’inundés, un carrer amb baixada “Carretera Vilassar de Dalt”.

Luca F.

2 comentaris:

  1. No hi ha els exercicis que va posar el Joan Marc

    ResponElimina
  2. Bé, al final l'has deixat força decent, però, qui explica la història? El punt de vista era important en aquest cas i no em queda gens clar.

    Nota: 7, perquè gairebé no hi ha errades.

    ResponElimina