dijous, 24 de febrer de 2011

El carrer sorollós

El meu carrer hi ha una pizzeria,

i també el llar dels adolescents on s’ho passen bé per la nit.

Es veuen cases i pisos alts com la muntanya,

amb els balcons petitons com els ninots.


Se sent soroll dels cotxes i les motos

i la música que possen en els frankfurst.

Les llums del carrer són insoportables

per què són fluorescents i no et deixen dormir.


La putrefacció dels contenidors,

que semblen de clavegueres

amb la conbinació de pizzes,

de tots tipus: marguerita, cuatro staggione...


La veritat és què aquest carrer

és sorollos pero amb la gent

i llums que per la nit et satisfan,

amb el perfum de les pizzes preparades.


Andrey

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Andrei bon poema, sembla interesant el teu carrer i m'agradaria menjar una pizza de la pizzeria del carrer.

    ResponElimina
  3. andrei molt molt be malegro molt es broma no te emociones xd

    ResponElimina