dijous, 24 de febrer de 2011

Un carrer solitari

D’edificis no n’hi ha ni un,

però de cases un munt.

Al meu carrer no hi ha congelats.

però si sepermercats.



El xiulet de la policia,

la sirena de l’ambulància

i els motors dels cotxes et molestaran,

però t’hauràs d’aguantar.



Fa olor a fum, altres a perfum.

Hi ha gent que li fa

podor l’alè,però sempre

dissimulem.



El carrer Av. de Catalunya és molt solitari

però està molt bé per viure-hi.

Potser no és el millor carrer,

però per a mi és una passada.
Camila Ayelen Castro

9 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Està bé, però els versos estan en diferents línies

    ResponElimina
  3. Que dius, Dario!Està fatal!El teu m'grada molt més.;)

    ResponElimina
  4. Be Camila el teu poema m'agradat encara que alguns versos no rimen.
    Esta molt be

    ResponElimina
  5. Camila aquest poema esta bé m'agraden el primer i el segon vers!!

    ResponElimina