dijous, 24 de febrer de 2011

EL MEU CARRER AIXÍ COM ÉS

El meu carrer és tan petit,
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.

Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.

Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.

Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.

El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí

mariona

13 comentaris: