dimarts, 14 de desembre del 2010

EL DIA MÉS GLORIÓS DE LA MEVA VIDA

Jo sóc una “vella rancia”, em moriria per diners. Ho dic perquè sóc
molt sincera. Visc al carrer Unió, tinc 76 anys, sóc “catalana pura”. No sóc gens amable.
Avui anava pel carrer tota tranquila. He de dir que sempre que vaig pel carrer vaig mirant cap al terra, a veure si trobo algun “duro”. Mentre caminava tota sola mirava cap al terra, però no veia res més que papers.
De sobte vaig veure una cosa brillant, vaig anar corrents cap allà. Em treia la gent del davant amb el meu bastó. M’hi vaig llençar a sobre com si fos un porter de futbol, però no era més que un vidre. Jo vaig pensar: quina “merda”!
Anava en recerca de l’impossible, trobar alguna “pesseta”. Caminant darrere un nen d’ uns 16 anys vaig veure com treia del moneder 60 euros. se’ls va ficar a la butxaca del darrere. Es va parar davant d’una casa.
Semblava estar esperant algú i es va asseure. Vaig veure com 3 billets de 20 euros li queien de la butxaca. Ell no sen va adonar i quan arribà el seu amic van marxar. Jon no li vaig dir res, vaig aprofitar per agafar tot aquell munt de diners. Em vaig posar a cridar com una boja: 60 euros!!! aahhhh!!!
Vaig tornar a casa i el meu fill em demanà diners. Jo li vaig dir que si hagues vist com els havia aconseguit els 60 euros no m’haguès demanat ni un “duro”.
Això es tot el que vaig passar per aconseguir diners, avui pel matí

2 comentaris:

  1. L'anècdota és bona, però no has aplicat els criteris de millora de la fitxa 6. La frase final és molt millorable.
    Hi ha algunes errades d'ortigrafia.
    Nota: 7

    ResponElimina