dimarts, 26 d’abril de 2011

Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer, carrer de les dues cares

Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer,carrer de les dues cares.


El meu carrer és ben ple de flors i plantes,
té vistes a la Gran Via,
pots veure els ocells pendre el vol,
i veure sortir el sol.

Es pot sentir el soroll de les botzines dels cotxes,
el plor escandalós del fill del veí,
el terrabestall de les persianes dels blocs del davant,
i també el bonic xiulet dels ocells.

Es pot sentir l’aroma lleuger de les flors de la terrassa,
la flaira dolça del dinar del veí,
de tant en quant pudor a tabac,
i el camió d’escombraries et deixa marejat.

El meu carrer pot arribar a ser bonic a simple vista,
pot ser que s’escolti xivarri a l’altre banda de la paret,
alguna olor putrefacte,
però no deixa de ser el meu carrer.

Miquel Saborit 1r C

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada