dimarts, 2 de novembre de 2010

Carrer Jacint Verdaguer,carrer de la tranquil-litat.

El tram que he elegit del meu carrer es troba entre els carrers Joan Prim i Elisenda de Montcada,a Premià de Mar.

En primer lloc vull dir que el tram que he elegit del meu carrer és molt tranquil i està il·luminat pel sol totes les hores de llum solar.

La majoria d’edificis del meu tram del carrer són pisos,mentre que més enllà del carrer Elisenda de Montcada són cases.

A la cantonada del meu carrer amb el carrer Elisenda de Montcada,hi ha l’escola El Dofí,que és molt petita,era l’escola on anava abans.A la cantonada de l’altre borera es troba la Caixa Catalunya.

A l’altre cantonada amb el carrer Joan Prim,hi ha un locutori que majoritàriament està ple.I a la cantonada de l’altre vorera l’antiga Floristeria Can Mandri,que ara està a la Gran Via.

Les cantonades del meu carrer tenen “pals” per a impedir que la gent aparqui allà,a la banda que no aparquen els cotxes (vorera) també hi han per la mateixa raó però fa poc que els van posar.El meu carrer no té bancs (per a asseure’s-hi) ni res per l’estil i té fanals molt alts i d’altres penjats als pisos desde fa molt de temps.

El meu carrer no és que sigui un carrer de “negocis”,sempre que obren una botiga al cap de poc temps acaba plegant perquè la gent no hi passa gaire.Per això mateix l’anomeno el carrer de la tranquil-litat.

Jo dic que és realment tranquil,primera,perquè no hi passen gaires persones i si es té que agafar la Gran Via en cotxe l’única forma és anant pel meu carrer però només pels matins que és quan més cotxes passen.

Antigament el meu carrer no era gens conegut i amb prou feines estava esfaltat (molt abans de que naixés).Diuen que només hi havien 2 o 3 cotxes a Premià,farà uns 35 anys.Al cap dels anys es va anar reformant,construint-hi l’escola El Dofí,construint pisos de 4 plantes o més etc...

Per la tarda,en canvi,sobretot els divendres a la tarda,quan surten els nens del Dofí,formen un escàndol bastant insoportable que pot arribar a durar mitja hora,i la veritat és que la tranquilitat del tram del meu carrer s’esfuma;Nens cridant,cotxes que fan sonar la botzina perquè hi ha un que passa pel mig del carrer i el soroll dels nens corrent.

Després ve l’aparcament.Aparcar en el meu carrer és quasi impossible,si estàs a la terrassa una estona veuràs passar un mateix cotxe tres o quatre vegades.

Finalment podríem dir que el meu carrer és net,il-luminat,tranquil i realment conegut.

3 comentaris:

  1. També es el meu carrer! Esta molt bé redactat però tenies que treure el subrallat!

    ResponElimina
  2. OK,

    I cal deixar espai després dels signes de puntuació!!

    ResponElimina