dimarts, 24 de maig de 2011

Helena: “Wer zuletzt lacht lacht besten”



Ester Peinado, Eduard Ortiz

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental. És la novena llengua més parlada del món. El nom en català prové de la tribu germànica dels “alemani”.

Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemany i els de l'alt alemany. La separació entre ambdós zones ve donada per l'anomenada Línia de Benrath, que separa les zones que van patir la segona mutació consonàntica germànica (al sud de la línia) de les que no la van patir (al nord de la línia). Els dialectes dels pobles al nord d'aquesta línia van donar lloc a l'anglès, el neerlandès, el frisó i els dialectes del baix alemany.

Una altra segona línia destacable seria la marcada pel riu Main (també anomenada d'Speyer), al sud de la qual la segona mutació es dóna totalment (alemany alt o Oberdeutsch), i al nord només parcialment (alemany mitjà o Mitteldeutsch, dels quals es deriva l'alemany estàndard).


La major part del vocabulari alemany prové del germànic, encara que hi ha un important nombre de préstecs del francès, del anglès (més recentment) i, sobretot, del llatí. De fet, qualsevol paraula procedent del llatí pot ser convertida en paraula alemanya seguint unes regles definides i el parlant que usa paraules construïdes d'aquesta manera partint del llatí sol ser considerat culte pels alemanys.

A més de les vint-i-sis lletres bàsiques, l'alemany posseeix tres vocals amb Umlaut (mutació vocàlica), ä, ö i ü. El caràcter ß, anomenat eszet o scharfes S a Suïssa no s'utilitza i és substituït per 'ss'.


Aquesta entrevista està feta a una noia de 23 anys que es diu Helena i que a continuació ens explicarà algunes coses sobre la seva llengua materna: l'alemany.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada