dijous, 19 de maig de 2011

UNA RIUADA SOBTADA

Tot va començar quan vaig arribar a Premià de Mar, després d’un llarg i esgotador dia de feina.
Vaig baixar d’aquell tren tan lent i em vaig disposar a seguir el meu camí, plovia moderadament, fins que va començar a diluviar. El meu carrer, és a dir, la carrertera Premià de Dalt, va començar a ser com un riu, però amb molt de cabdal.
Jo estava xop i amb l’aigua que queia m’era impossible arribar a casa, vaig decidir que el millor era entrar en un bar. Just dos o tres metres abans d’entrar al bar em sonà el mòbil, al treure’l em relliscà de les mans i va anar directe a l’aigua.
Finalment, va parar de ploure i vaig arribar a casa.Una de les coses pitjors va ser que em vaig haver de comprar un mòbil i un vestit nou.
-Va ser un dia horrible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada