El meu carrer, un oasi de tranquilitat

Amb bastants bancs i fanals

Aquells bancs alguns vells i altres no

Alguns fanals potents i bastant nou

El carrer bastant maco i molt tranquil.

El so és de cotxes

També veus de persones, de bon matí

Alguns dies sonen melodies dels ocells

I música de móbils.

Cap oloreta lleugerament bona

l'olor a gasoil dels cotxes

algunes vegades a pudor a tabac

sincerament cap aroma bo.

Un espai agradable

El meu carrer bónic

Aquest veïnat simpàtic

És el carrer Sant Miquel

Andrea D.

EL MEU CARRER, UN LLOC ADORABLE I TRANQUIL

El meu carrer és Sant Miquel, dos,tres o quatre carrers més a baix de la Gran Via.
En el meu carrer hi ha fanals, un bar, un supermercat i un parc.
Els fanals no són dels del pal vertical, són dels que estan enganxats a la paret, són grans, potents i moderns.
El bar del meu carrer es diu “el Raconet”, no fa gaire que l’han obert, és bastant gran i molt maco (guapo).
El supermercat és diu “Sleiker”, ja fa mol que el van obrir i està una mica vell, però es conserva molt bé i els productes són molt bons.
El parc, abans, estava molt net i hi havia tobogans. Va haver-hi un dia en el que el van treure i ara s’ha convertit en un “pipí-can”. Abans, era més maco i més agradable que ara.
Jo sempre he viscut en aquest carrer, a la mateixa casa i la veritat és que és bastant a baix del centre del poble, però jo estic molt agust.

Andrea Domínguez Estrada