El Carrer Montserrat

En la plaça Mercé Rodoreda el nenes jugen amb cautela
i al parc del costat es tiren pel tobogan.
En la casa can Tarter estan amb la trutita
i el cubells de la brossa tot estan k s’omplen.

No paren de passar cotxes constanment,
els ocells per la nit no em deixen dormir,
els nens juganers sempre amb la seva cridòria,
i el gunxador amb el seu grinyol molesta molt.

L’olor del “potage” deprèn molta agror
l’erbre amb aroma a menta refresca el pati,
la sorra mullada fe podor a mostassa
i l’olor a butifara amb dona gana.

En la plaça Mercé Rodreda els nens jugen amb cautela,
no paren de passar cotxesconstalment,
l’olor a butifarra en dona molta gana,
i la gent viu pacificament.

Roger Domenech

Carrer Montserrat, un carrer fotogenic

Les històries de les amigues del bingo

Com cada dia vaig a la plaça del Carrer Montserrat un lloc molt bonic, per la tarda amb les meves amigues del bingo, unes addictes al joc. Sempre parlem del mateix, de quan tornarem al bingo però aquella tarda vam veure com uns nens lluitaven per una pilota, tan rodona com els seus caps.
-Que ha sigut penalti!!!
-Que no, no veus que has caigut tu sol inútil!!!
-Ei,ei i per que no tirem la pilota cap adalt i ja està?
-No, ha sigut penalti, sinó que t’ho digui en Joan que ha sigut qui m’ha ficat la traveta!!!
-Que jo te ficat la traveta, apa ves-te’n a l’oculista a que et posin ulleres sec, però da igual no et salvarà ni això.
… … … … … … … … … … …
-Les meves amigues i jo vam pensar que quina tonteria tot allò i que en el nostre temps això no hagués passat.

Roger

Carrer Montserrat, una plaça il·luminada

El meu carrer és un carrer qualsevol. Com en tots els carrers, passen cotxes normalment de color negre, hi ha molts arbres molt prims i passa molta gent normalment gran. Davant hi ha una plaça no molt gran, al costat té un solar que té: un tobogan, dos gronxadors, unes barres per penjar-se i uns balancins(un a cada costat). Normalment fa olor a menjar, a menta, a sorra mullada i a vegades, a clavegueres. Juguen molts nens gairebé sempre juguen de petits però ja per la tarda vénen nens de 18 anys.Ara, si passem a davant de la plaça, tenim una gran i llarga vorera on en cada extrem trobem una paperera i pel mig un o dos passos de vianants. Una mica més amunt tenim tres contenidors: un de cartró, un de plàstic i un de vidre. Normalment està ple de fulles dels arbres i els cotxes que aparquen al voltant es s’omplen de resina dels arbres. Al voltant de la plaça hi ha cartells publicitaris. Enmig hi predomina la massia de Can Tarter i molt a prop tenim el supermercat Sorli.