El carrer Lourdes de Premià de Mar

El meu carrer és tranquil, i davant del portal hi ha arbres que veig des del meu balcó. També veig el camp de futbol de Premià de Mar, el poliesportiu i un tros del mar.

 Sortint del meu portal, girant cap a l’esquerra, tinc  un supermercat que es diu Suma on venen de tot. I més endavant quan creuo la carretera anant cap a l’esquerra tinc un forn de pa i una carnisseria. Després tirant recte trobem un locutori i un bar.

Per arribar a la mesquita on resen els musulmans i on els nens aprenen a llegir i escriure àrab, tinc deu minuts a peu.

 El que menys m’agrada és que trigo 45 minuts per arribar a l’ institut.

Insaf

Festa al carrer Lourdes

En el carrer Lourdes, es va celebrar una festa molt especial, i jo crec que serà la millor festa de Premià de Mar.



Tot va començar amb la preparació . Estava ja tot planejat i van donar aquesta llista a les persones que vivien en el carrer:



* Homes i dones cuiners/eres que preparin pastissos, coques i menjars d’aquest tipus.
* Els que tinguin objectes de festes que les portin per guarnir.
* Que tots portin els seus millors discos, que el jurat decidira quins posar per la festa



Tots estaven molt il·lusionats, aleshores tothom va començar a fer tot el que posava a la llista i en quatre o cinc (no m'enrecordo bé) ja va estar llesta, la festa vull dir.



Al cap d’uns dies la gent de tota Premià es va entregar el full de la festa. Van escollir com a jurat de música, tots aquells que han sigut els millors en la seva feina. Van planejar que pel final portarien dos dels millors cantants del món: la Beyoncé i la Lady Gaga. Tots pensaven que era impossible que vinguessin però van donar una sorpresa.



Quan ja va arribar el dia de la festa o com ho diuen “la revetlla” tothom estava molt impacient, la gent es va portar el menjar de casa seva, per exemple: una truita o entrepà de truita, entrepans vegetals, etc. Tots estaven gaudint d’aquesta festa: la música, l'ambient i veure que tothom estava present el feia anims de diversió. Però totes les festes tenen el seu final i... de cop es va sentir una veu que deia:

-On aneu tots? La festa encara no Ha acabaaaaaaaaaaat!!! Doneu una forta, no una fortissíma benvinguda a la Beyoncé i la Lady Gaga!

Tots es van girar i van aplaudir com uns bojos. Primer van cantar les dues cançons que fan en duet: “Videophone” i “Telephone”, després van cantar en ordre els seus últims discs, “I am… Sasha Fierce” de la Beyoncé i “The Fame Monster” de la Lady Gaga.

Ara us parlaré de després de la festa. La gent no parava de comentar i comentar la festa, fins i tot la Beyoncé i la Lady Gaga es van quedar una estoneta per firmar autografs. Molta gent va decidir juntar-se per celebrar una altre festa com aquesta pero encara millor. Dit i fet van fer la van fer millor i la gent encara volia més i més. Al CAP d'uns dies la gent que va decidir crear-la van dir:

-Aquesta gent s’ha tornat aDdicta a les postres festes!

-Tinc una idea…

La idea va ser que farien la pitjor festa de la història per tal de que no vulguin més festes i com són tan horribles no volen més. La gent estava molt impacient per la proxima festa i la pobra gent es va decebre. La idea va ser un éxit. Però ells van escriure tot el que va passar i van donar en conclusió que Premià de Mar estava de festa en el carrer de Lourdes

Alejandro G.

Un carrer mediocre

 

En el meu carrer hi ha l'església de Santa Maria

i també hi ha la llar dels avis on s'ho passen bé tot el dia.

Es veuen blocs de pisos i també el camp de futbol

on els jugadors s'esforcen molt.

 

Se sent la cantarella dels ocells i

la música que procedeix de la llar dels avis.

El soroll realment molest dels vehicles i

la sorollada totalment insuportable de les obres del carrer.

 

Se sent la pudor realment desagradable de la depuradora,

s'olora la combinació de diferents tipus de menjars,

també m'arriba l'aroma de *la dama de nit* que té la veïna

i l'horrible pesta que desperèn el camió de la brossa.

 

Alejandro G.

El meu carrer

El meu carrer té tres coses que destaquen molt: una església on des de casa meva s’escolten le campanades, el camp de football que també s’escolten els crits del public, sobretot quan marquen un “gol” i un local que és diu la Llar dels avis on hi van les persones de tercera edad a pasar l’estona, juguen a jocs de taula, escolten música, fan “karaoke” i de tant en tant fan balls amb una petita orquesta i s’ho passen d’allò més bé. 
És bastant net, també curt i estret. El veinat mai fa escàndol, és molt tranquil, passa molt poca gent pel meu carrer i hi ha nomès una botiga: Agencia de viatges ECUADOR, hi han uns quanta fenals i pocs arbres també hi ha al costat de l’esglesia un descasmpat on hi aparquen els cotxes i també hi ha un parc, hi han palmeres i en una d’elles estan enterrades totes le meves mascotes, la majoria eren ocells i un d’ells és un hamster. Quan era petit m’encantava anar aquell petit parc i mai me'n volia anar perquè com hi havien gronxadors i a mi m’encantaven. El millor d’aquest carrer és que no fa olor a la pudent brossa perquè no hi han contenedors, és net i és silnciós. Des que vaig néixer he viscut en el mateix carrer, aquest carrer està en la frontera de Premià de mar i Premià de dalt. Hi ha un veí meu que és de la mateixa classe que jo i una altre cosa que te molt pocs senyals.    
Alejandro