Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer Jacint Verdaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer Jacint Verdaguer. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de novembre del 2016

Entre dos carrers

El carrer més curt és molt diferent té un supermercat i un parc perquè juguin els nens i pocs pisos, El Sorli és un supermercat molt gran de color blau amb un disseny molt modern, l'únic que em molesta és que quan s'obre la porta automàtica fa un soroll que no m'agrada gens.



Casa meva està situada entre dos carrers molt diferents, un que és molt llarg, que va de punta a punta del poble i s'anomena Mossèn Jacint Verdaguer, i un altre que és molt curt i s'anomena: Doctor Batista i Roca.


El carrer llarg està ple de botigues, restaurants i una escola extravagant que es diu El Dofí.

Es poden trobar moltes botigues com; La Floristeria Batlle, que no és molt gran, però té unes flors molt boniques i que fan una aroma molt bona, La Merceria Tot Fils que ven uns botons molt bonics i una llana molt suau i amb una oloreta molt bona i El Osito, una botiga de joguines, molt ampla i amb un perfum de cotxe nou que té moltes joguines de qualitat i divertides.

Es poden trobar diversos restaurants com, Pollastres Santa Ana, que ven un pollastre exquisit i que te’l preparen en un no res i fa una flaire de pollastre rostit molt agradable, també tenim la Cafeteria Premià Singer, fan un menjar molt bo, però que surts amb aroma de fregits.

L’escola el Dofí no és molt creativa i té aspecte de ser molt antiga.

El parc és molt bonic, amb molta gent sempre i per això sempre hi ha molt de soroll, el parc té dos gronxadors, un per nens petits i un altre per nens grans, un tobogan groc i un altre gris, que quan et llences sona un xiscle molt agut, també hi ha una malla de color blau.

Els pisos són una mica antics però igualment molt bonics i amples, normalment, els veïns que viuen als pisos són molt tranquils però hi ha algun que és xerrameca però sense arribar a molestar molt.

Aquesta ha estat la descripció del meu carrer. Espero que us hagi agradat, a mi m’ ha encantat exposar-vos on visc

Àlvar Cano

diumenge, 28 d’octubre del 2012

COMENÇA AMB UNA PLAÇA MOLT NETA I ACABA EMB UN PERFUM PESTILENT: AQUEST ÉS EL MEU CARRER


M’acabo de mudar al carrer Mossèn Jacint Verdaguer i he decidit conèixer-lo una mica i, de pas, us el presento.
Aquest carrer comença amb una petita  placeta de terra roig i un sorralet amb una piràmide de corda per a que juguin els nens, nenes i, fins i tot, persones adultes lleugeres.
La placeta dóna a un tram del carrer que és per a vianants, decorat amb plataners i altres arbres.  En un escocell sense arbre, hi ha una pedra amb color, forma i mida de closca de tortuga. Espanta molt, quan no saps que és una pedra.
Al final d’aquest tram, la via es creua amb el carrer “Santiago Rusiñol” i, a partir d’aquí, l’avinguda ja és transitable.
Generalment, a la part on visc jo, no hi ha gaire comerç. Però tenim el bar de Moi, que està al costat de casa meva, i és un bar bastant informal, un restaurant xinès, que es diu Gran Muralla i el Pippo, que és una botiga de perruqueria i accessoris per a mascotes moníssima.
Llavors, el carrer es creua amb la carretera de Vilassar de Dalt, i amb aquesta carretera fa cantonada una casa amb un pi tort que dóna al carrer, i en aquest pi hi ha un niu d’ocells, així que en aquest trocet hi ha molts excrements. A més, justament allà, hi ha uns contenidors, però a més a alguns gossos els hi ha donat per cagar a aquest mateix lloc, o sigui que hi tenim un punt de concentració de coses fastigoses i pestilents .
Ara mateix, están fent obres per arreglar un parc. Jo espero que quedi molt bé perquè així ja faltaria una mica menys, per arribar a donar-li al meu carrer aquest retoc que tant necesita. Ara per ara està una mica mica deixat, brut
Alba F.

dijous, 2 de juny del 2011

dimarts, 31 de maig del 2011

Vincent Charpentier:"no sóc cantant"

Dario Moreira i Òscar Jiménez

El francès és parla en frança i també en uns quants països com per exemple: Quebec, Nova Brunswick, Valònia, Suïssa, l'estat de Louisiana als Estats Units, Haití, República Democràtica del Congo etc...Té un gran nombre de gent que el parla que és més o menys uns 77 milions (128 milions inclós els que la parlen com a segona llengua)El francès s'escriu amb l'alfabet llatí. Té cinc diacrítics (l'accent agut, l'accent circumflex, l'accent greu, la ce trencada i la dièresi).L'escriptura té més aviat poc a veure amb la pronunciació actual. En general, la forma escrita és més conservadora que la forma parlada. Això es deu als forts canvis fonètics que han tingut lloc des del període del francès antic, i que no es van correspondre amb canvis en l'escriptura.


1- Com et dius? Vincent Charpentier (Vicente Carpintero).


2- Qual es la teva llengua materna? El francès.


3- Utilitzes sovint aquesta llengua? Si, tots els dies en el treball.


4- On vas néixer? Yèvre-la-ville(França).


5- A part del francès, quines llengües més parles? Espanyol i anglès.

6- La teva llengua et dóna facilitat en la teva vida quotidiana? Si, tots els dies en el treball, però a casa no.


7- T’agrada la teva llengua? Si molt, però es molt complicat i també molt bella.


8- Quina és la teva llengua preferida a part del francès? L’espanyol.


9- Tens un familiar que parli altres llengües? Si, les meves cosines l’anglès.


10- És difícil escriure el francès? Si, és un idioma que té moltes particularitats.


11- Vas molt sovint al teu país? Una vegada a l’any.


12- Ensenyes a la teva família parlar el francès? Una mica, però el meu objectiu és que l’aprenguin.


13- Quina llengua domines més? El francès.


14- Saps cantar alguna cançó en francès? Si, però no sóc cantant; em es una del pare Noel.


15- I de bressol? Si, però poques.


16- Quants anys vas viure a França? 25 anys, més o menys.


17- A quin carrer vius? Mossèn Jacint Verdaguer.


18- Digues el nom d’algun menjar típic del teu país? Boeuf(ternera)Bourguignon(una ciutat).


19- Ens pot dir algun acudit en el teu idioma? Ho sento, però no me’n se cap.


20- Qui et va ensenyar el francès? Els meus pares i l’escola.


21- Que simbolitza el teu país? La Torre Eiffel, el menjar, la moda, el bon saber viure i els perfums.


22- En què són els francesos diferents als espanyols? Que els espanyols són més bèsties que els francesos, també que els francesos són més moderats que els espanyols.


23- Estas orgullós de la teva llengua? Si, però totes les llengües són boniques per a mi.


24- L’alfabet és diferent al del català? No, a part d’una lletra, la LL.


25- Digues “adéu, bona tarda i encantat de conèixer” en francès. Au revoir, bon après midi, enchanté de te connaître.

Hanna: "el gust que recordo és el dels menjars de la meva àvia"

Mar, Júlia i Andrea
L’àmbit geogràfic on es parla l’Àrab és a Aràbia Saudita, Algèria, Bahrain, Bahrain, Comores, Djibouti, Egipte, Emirats Àrabs, Espanya, Ceuta (Espanya), Iemen, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Mauritània, Níger, Marroc, Líbia, Mali, Oman, Palestina, Sàhara occidental, Qatar, etc.
El nombre aproximat de parlants és d’uns 260.000.000, aproximadament.
El tipus de grafia que es fa servir és:

(Traducció: Marroc té un bonic mercat on poder anar a comprar, és recomanable visitar-lo.)
El menjar típic del Marroc és el ‘’cus-cus’’ i el peix, que allà és molt bo.
Hi ha un mercat a ‘’Fés’’, molt gran i molt bonic.
L’esport més popular es el futbol i les carreres de camells.
La població es considera musulmana, i només l’1,1 % professa el cristianisme.



Per conèixer més coses sobre la seva cultura també hem entrevistat a la HANNA, UNA DONA NASCUDA AL MARROC.

-Hola, com et dius?
-Hola, em dic Hanna.
-De quin país i ciutat ets?
-Del Marroc.
-Per què vas venir a aquest país?
-Perquè va venir el meu pare i jo tenia moltes ganes de venir amb ell, no volia estar sense ell i com que em va agradar aquest lloc, vaig decidir quedar-me.
-Fas servir habitualment el teu idioma?
-Sí, bastant. Quan estic a casa amb el meu marit i els meus dos fills, els parlo en marroquí.
-Què sents quan parles aquest idioma?
-Em recorda a la meva infància, perquè era molt petita i llavors em fa pensar en la meva ‘’iaia’’, el meu ‘’iaio’’ i a la meva mare.
-T’ha costat adaptar-te a la llengua espanyola?
-Al principi sí, els primers mesos, però desprès va ser va molt senzill. Si et proposes aprendre’l, l'acabes aprenent.
-En quina imatge, olor o gust penses quan parles en el teu idioma?
-Doncs moltes coses, d’imatge a la meva infància que aleshores jugava molt a futbol i a la meva família. L’olor que recordo és la terra, perquè hi ha molt de camp. I el gust que recordo és l’olor dels menjars de la meva àvia.
-Tradueix les següents paraules:
-Hola: مرحبا
-Gracies: شكرا
-Bona sort: محظوظ
-Adéu: وداعا
-T’estimo: أحبك
-Si no et fies, tampoc ets de fiar:
إذا كنت لا تثق لا يمكن التعويل علي

-Doncs moltes gràcies, i adéu!
-De res, adéu!




David: "És com totes les llengües, tot costa el seu esforç"

Laura i Judith

La llengua francesa és una llengua romànica, parlada en tot el territori de França metropolitana junt amb altres llengües.
És una de les llengües més parlades del món, ja que es parla a molts països del món.
Es calcula que hi ha 200 millons de parlants a tot el món. Els continents en els que es parla el francès es a Europa, Ámerica, África, Oceania i Ásia. És considerada la segona llengüa de molts països de Canada.
Té 6 dialectes els cuals són: francès de Bèlgica, de Guayana, metropolitana,
de Quebec, de Suïssa i Crioll antiano.

1) És difícil per una persona que no parla francès aprendre’l?
És com totes les llengües, tot costa el seu esforç. No és de les llengües més difícils d’aprendre, però de vegades la gent pensa que si per la raó de pronunciar les paraules bastant diferent de com les escrivim, però tot segueix les seves pròpies regles.

2) A l’escola fèieu les matèries amb aquesta llengua?
Sí, acostumarem a fer totes les matèries amb aquesta llengua, per tant havíem de saber-la fer servir bé tan com escrita i parlada.

3) Quants dialectes té la teva llengua?
En té sis, però no són molt diferents, per tant, és facil entendre'ls.

4) A la teva família hi ha algú que no parli francès?
No, però normalment els meus germans parlen català amb els meus pares, perque porten més temps vivint aquí que a França. Vam venir els meus germans i jo aquí de ben petits i hem anat tots a les escoles de catalunya.

5) Tots els teus germans van nèixer a França?
Si, excepte el més petit que va nèixer aquí. Vam venir quan la meva mare estaba embarassada d’ell.

6) Tots teniu la doble nacionalitat?
No, només el meu germà petit que com va nèixer aquí i li van donar nomes néixer.


7) Et sembla bé que la gent pugi canviar de contintent per necessitats personals?
Jo crec que sí perquè tothom es meriex una vida millor, i i així també podem aportar altres cultures, maneres de viure, tradicions, etc... a més persones.

Oksana: "Yo en Ucrania, yo ahí, en Ucrania"

L'ucraïnès és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen aquest grup de llengües, les altres dues són el rus i el bielorús. L'ucraïnès escrit guarda certes similituds amb les altres dues llengües. Hi ha gairebé cinquanta milions d'ucraïnesos a tot el món, incloent-hi 37.500.000 a Ucraïna.

Aquesta entrevista està feta a una noia de 43 anys que es diu Oksana i que a continuació ens explicarà algunes coses sobre la seva llengua materna: l'Ucraïnès.


dimarts, 24 de maig del 2011

Helena: “Wer zuletzt lacht lacht besten”



Ester Peinado, Eduard Ortiz

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental. És la novena llengua més parlada del món. El nom en català prové de la tribu germànica dels “alemani”.

Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemany i els de l'alt alemany. La separació entre ambdós zones ve donada per l'anomenada Línia de Benrath, que separa les zones que van patir la segona mutació consonàntica germànica (al sud de la línia) de les que no la van patir (al nord de la línia). Els dialectes dels pobles al nord d'aquesta línia van donar lloc a l'anglès, el neerlandès, el frisó i els dialectes del baix alemany.

Una altra segona línia destacable seria la marcada pel riu Main (també anomenada d'Speyer), al sud de la qual la segona mutació es dóna totalment (alemany alt o Oberdeutsch), i al nord només parcialment (alemany mitjà o Mitteldeutsch, dels quals es deriva l'alemany estàndard).


La major part del vocabulari alemany prové del germànic, encara que hi ha un important nombre de préstecs del francès, del anglès (més recentment) i, sobretot, del llatí. De fet, qualsevol paraula procedent del llatí pot ser convertida en paraula alemanya seguint unes regles definides i el parlant que usa paraules construïdes d'aquesta manera partint del llatí sol ser considerat culte pels alemanys.

A més de les vint-i-sis lletres bàsiques, l'alemany posseeix tres vocals amb Umlaut (mutació vocàlica), ä, ö i ü. El caràcter ß, anomenat eszet o scharfes S a Suïssa no s'utilitza i és substituït per 'ss'.


Aquesta entrevista està feta a una noia de 23 anys que es diu Helena i que a continuació ens explicarà algunes coses sobre la seva llengua materna: l'alemany.


dimarts, 26 d’abril del 2011

EL MEU CARRER PLE DE SENTIMENTS

Surt el sol i comença el dia al meu carrer
des d’on es veu el meu llimoner.
El meu carrer es tan llarg que no se sap el vent d’on ve.

Vols i xiscles d’ocells
que es trenquen amb la remor
del camió que neteja
crits de nens que van a l’escola
i avis que fan petar la xerrada a la cantonada.

Aroma de cafè que surt del bar
més enllà fortor que surt del contenidor
agafo una flor de la torre de la carme
que fa deliciosa fragància.

Estic molt contenta de viure al meu carrer
es un carrer molt transitat
i a l’hora de descansar
es respira tranquil·litat.

POEMA DEL MEU CARRER

En el meu carrer no hi ha coses per veure,
a no ser que t’agradin els edificis antics,
o gent cridant o corrent, nens jugant al parc,
que hi ha al final del carrer.

Al meu carrer no hi ha una fragància determinada,
de bon matí el vent fresc oloraràs,
al matí els cuinars dels veïns hi ha,
la nit l’humitat podras apreciar.

Al meu carrer podràs sentir el cant dels ocells,
o els lladrucs dels gossos, també nens cridant
i jugant al bonic parc infantil.
Hi si vols el soroll dels insectes sentiràs.

El meu carrer no és el més bonic del barri,
pero si és especial perque porto molts anys aquí,
i pel que sembla molts més em quedaré,
ja que per a mi el càrrer Jacint Verdaguer es ven especial.




Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer, carrer de les dues cares

Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer,carrer de les dues cares.


El meu carrer és ben ple de flors i plantes,
té vistes a la Gran Via,
pots veure els ocells pendre el vol,
i veure sortir el sol.

Es pot sentir el soroll de les botzines dels cotxes,
el plor escandalós del fill del veí,
el terrabestall de les persianes dels blocs del davant,
i també el bonic xiulet dels ocells.

Es pot sentir l’aroma lleuger de les flors de la terrassa,
la flaira dolça del dinar del veí,
de tant en quant pudor a tabac,
i el camió d’escombraries et deixa marejat.

El meu carrer pot arribar a ser bonic a simple vista,
pot ser que s’escolti xivarri a l’altre banda de la paret,
alguna olor putrefacte,
però no deixa de ser el meu carrer.

Miquel Saborit 1r C

Un carrer atrafegat

Els cotxes aparcats aquí i allà,
els papers tirats per tot arreu.
La llum lleugerament càlida dels fanals,
combinada amb l’impressionant ombra dels blocs de pisos.

El gran murmuri de la gent,
simplenent passejant al gos.
Els cotxes atrafegats fent sonar el motor d’aquí cap allà,
i el volum lleugerament fort de la tele del bar.

La terrible pudor a cacques de gos, que no tenen res a fer
amb l’olor lleugerament bona a pa calent.
La molesta pudor del fum dels cotxes,
barrejada amb el tuf del tabac.

El meu carrer sempre ha estat atrafegat,
par la gent parlant amb total normalitat.
Als arbres s’escolten piularels ocells,
perquè estàn contents del seu carrer.

Paula Lopez

Un carrer important, però llardós.



Al meu carrer hi ha un gran mercat,
tot ell creua un gran Premià,
hi ha botigues que t’atendran amb amabilitat,
ple de senyals en català.

El so dels escombriaries al matí
et fa aixecar nerviós del llit
amb els grinyols desagradables dels nens,
i les rialles dels matiners.



El tuf dels contenidors,
fa xocar els conductors,
barrejada amb les grans tivaltes,
que són merdes així d’altes.

Un gran carrer vistós,
amb unes grans pudors,
però té el seu petit encant,
i així el miraré d’ara endavant.

Eduard Ortiz Jornet





divendres, 25 de març del 2011