Luciana: "entrevista a Valentina"

És una noia que es diu Valentina i viu a Itàlia i ha vingut 8 mesos a Barcelona per motius de traball

* Parles molt l’italià estant a Barcelona?

La veritat és que no, però no tinc cap problema a comunicar-me amb la gent degut a que sé parlar anglès, francès, italià i una mica d’espanyol.

* És molt difícil parlar italià?


No, és semblant al català, per exemple al formatge nosaltres li diem igual però és pronuncia diferent.

* T’ha costat adaptar-te?


Una mica.

* Per què?


Perquè molta gent parla català i jo només sé alguna paraula suelta.

* Ens podries dir alguna altre paraula que a l'italià s'assembli quan la dius en català.


BELLISIMO : bonic-bell

* Sabries dir-nos un embarbussament en italià?


soho la panca la capra canta, sopra la panca la carpa verpa

* I què vol dir?


la cabra salta la banca quan canta, la cabra canta quan es mor a la banca.

* Quin idioma ha sigut el qué més t’ha costat aprendre?


El que més m’ha costat aprendre ha sigut el francès, de fet l’estic estudiant i m’està costant molt.

* Quina opinió tens sobre les llengües?


Crec que està molt bé saber-les perquè et pots comunicar millor quan vas als llocs.

* T’importa haver de viatjar sovint?


No m’importa perquè així practico les llengües.

* Què esperaries de la teva vida segons el tema de les llengues?


Espero aprendre més de les que sé per poder viatjar allà on vulgui.

* Quines altres llengues t’agradaria aprendre?


Xinès, millorar el català i el portuguès.

Luciana Tabare i Laia Pila

Coses que m’ agraden i coses que no

Cases noves, cases velles
Gent de tota la vida,
i gent que acava d’arriber a una nova vida.
Cases noves, cases velles.

Sorolls de cotxes vells que arriben,
sorolls de cotxes nous que se’n van.
El cant i el xiuxiueig dels ocells del veí del davant.
El lladruc tronador del gos del voltant.
Quan arriba l’hora de a l’escola entrar,
mares patint per estar a l’hora en què el timbre fan sonar.

M’agrada la loleugera olor de la dama de nit que cuida la meva veïna,
no m’agrada la pudor dels contenidors terriblement bruts.
M’agrada la flaire del caldo que fa la meva padrina
m’agrada la flaire del meu carrer quan acava de ploure,
i surt el sol i m’enlluerna.

Cases noves, cases velles,
gent nova, gent vella.
Escandol de cotxes, cant d’ocells
sons que m’agraden,
sorolls que mai m’agradaran.

Aroma a flors, flaire a pluja,
Aroma que m’agrada alenada, que mai m’agradarà.

Laia P.

El carrer avinguda Barcelona

LA MEVA ÀVIA TANCA ELS CONTENIDORS

Això va passar al meu carrer fa molts anys.
Abans al meu carrer no hi havia contenidors de brossa i cadascú la deixava a la seva porta.
L’ajuntament va decidir posar els contenidors al meu carrer, av. Barcelona. Quan ens vam assabentar tots els veïns, ens vam posar molt contents, perquè vam pensar que el carrer estaria molt més net. Però va haver-hi un problema, cap veí volia tenir el contenidor a la seva porta.
Al final el van posar a la cantonada just a sota del balcó de la meva àvia.
Quan van posar el contenidor, l’ajuntament va distribuir uns papers explicant que les escombraries s’havien de llençar des de les cinc de la tarda fins que passés el camió de les escombraries. Però tothom les llençava quan volia i quan va arribar l’estiu la meva àvia  no podia sortir al balcó de la mala olor que feia.
Per això ella va decidir tancar amb candau el contenidor, perquè ningú llencés les escombraries fora de l’horari indicat.
Tots els  veïns es van enfadar amb ella perquè en quan passava el camió baixava i tancava el contenidor i l’obria al migdia del dia següent, un cop a la setmana, agafava una garrafa de lleixiu i una escombra i netejava el contenidor.
Els veïns  la van denunciar, però l’ajuntament va dir que si ella tenia el contenidor obert en els horaris indicats, ja estava bé el que feia.
Ella deia que el que no volgués que el contenidor es tanqués el posés al sota de casa seva.
Els veïns van anar a la ràdio i ho van explicar, i des d’aquell tothom coneix a la meva àvia com la dona qué tancava el contenidor amb candau.
Al final els veïns es van acostumar i així vam estar molts anys, fins que van obrir la Via Primília i van posar els contenidors allà.
Laia P.