El meu carrer és llarguet
poc estret i molt lluent
places i pisos el complementen
i cases l’envaeixen.
Cotxes i motos el fan tronar
i al final ens haurem d’acostumar
la cridòria d’algunes persones ens fa enfadar
i la tranquil·litat és la nostra felicitat.
Els arbres d’algunes cases
ens fan un bon flaire
però les caques dels gossos
ens fan moltíssima pudor.
El meu carrer és assolellat
alguns estan morenos i alguns cremats
molta gent viu aquí en,
un carrer meravellós.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carretera Vilassar de Dalt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carretera Vilassar de Dalt. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de febrer del 2011
divendres, 10 de desembre del 2010
Ple d'aigua
El què escriure ara és una cosa què mai havia vist i mai havia passat en el meu carrer, això és una història de veritat.
Era un divendres per la nit sobre les 19:00 o les 19:30 quant el mini diluvi “universal” va començar, al principi tot era per riure, no plovia casi gens però després................ anava a més, més, més i més....................
Jo primer estava en l' ordinador , però quan anava a més la pluja, vaig anar a la meva habitació, a continuació vaig obrir la meva porta de la finestra i..........
Tot el meu carrer estava inundat , els cotxes flotaven, la gent casi nedava i totes les clavegueres estaven desbordades, però la cosa bona es que feia calor, encara què jo estava al·lucinant i una mica espantat.
Segurament als propietaris dels cotxes tinguessin el cotxe una mica espatllat, i molt mullat, sense parlar de les persones que haguessin anat al carrer, molt, molt, mullats devien haver quedat.
Per sort no va passar res, el que era casi impossible és què s’inundés, un carrer amb baixada “Carretera Vilassar de Dalt”.
Luca F.
Era un divendres per la nit sobre les 19:00 o les 19:30 quant el mini diluvi “universal” va començar, al principi tot era per riure, no plovia casi gens però després................ anava a més, més, més i més....................
Jo primer estava en l' ordinador , però quan anava a més la pluja, vaig anar a la meva habitació, a continuació vaig obrir la meva porta de la finestra i..........
Tot el meu carrer estava inundat , els cotxes flotaven, la gent casi nedava i totes les clavegueres estaven desbordades, però la cosa bona es que feia calor, encara què jo estava al·lucinant i una mica espantat.
Segurament als propietaris dels cotxes tinguessin el cotxe una mica espatllat, i molt mullat, sense parlar de les persones que haguessin anat al carrer, molt, molt, mullats devien haver quedat.
Per sort no va passar res, el que era casi impossible és què s’inundés, un carrer amb baixada “Carretera Vilassar de Dalt”.
Luca F.
dijous, 18 de novembre del 2010
Carretera Vilassar de Dalt Els súper decibels
El meu carrer, que és la Carretera Vilassar de Dalt, és un carrer molt, molt llarg: Crec que té més de 2,5 km potser 3 km no ho sé, però el que sí que sé és que va des del mar, la N-2, fins quasi acabar Vilassar de Dalt. Hi ha un problema molt molest en aquest carrer, el problema és que és molt transitat: passen almenys 30-50 cotxes per minut o per cada dos minuts, també passen molts camions i força motos.
Jo visc a 800 metres de la platja, 10 carrers mes amunt de la N-2, però fins i tot així m’encanta aquest carrer, a part no és gaire lluny dels instituts. Te moltíssims fanals, van de 10m en 10m, són altíssims, fins i tot més grans que la meva casa. Bé, ara anem a parlar del meu carrer físicament, com he dit abans, hi ha molts fanals, alts, en una part hi ha una línia d’arbres. Aquest carrer és molt important perquè connecta a molts llocs i té molts llocs interessants, per exemple la Biblioteca Municipal, connecta amb la Gran Via, la Piscina Municipal...
Ah!! en el meu carrer hi predominen molt les cases i en aquest cas jo visc en una. Aquesta ha sigut la meva descripció del carrer.
Luca Fernàndez
Jo visc a 800 metres de la platja, 10 carrers mes amunt de la N-2, però fins i tot així m’encanta aquest carrer, a part no és gaire lluny dels instituts. Te moltíssims fanals, van de 10m en 10m, són altíssims, fins i tot més grans que la meva casa. Bé, ara anem a parlar del meu carrer físicament, com he dit abans, hi ha molts fanals, alts, en una part hi ha una línia d’arbres. Aquest carrer és molt important perquè connecta a molts llocs i té molts llocs interessants, per exemple la Biblioteca Municipal, connecta amb la Gran Via, la Piscina Municipal...
Ah!! en el meu carrer hi predominen molt les cases i en aquest cas jo visc en una. Aquesta ha sigut la meva descripció del carrer.
Luca Fernàndez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)