UN CARRER DE POBLE

El meu carrer és un carrer estret i curt,
té les voreres estretes,
hi ha un ficus molt gros,
i uns fanals esfèrics.

se senten alguns gemecs d’un gran gentada,
i alguns deixen els motors dels cotxes engegats,
molts joves posen la música molt alta,
a vegades se sent l’agradable cant del meu canari.

De les cases surt l’aroma dels menjars per les hores de dinar,
els amos deixen els regalets dels gossos amb una pudor horrorosa,
alguns terrenys deixent una frescor de terra humida,
les poques flors escampen la seva dolça fragància.

Definiria el meu carrer,
com un carrer de contrastos,
i al final us he de dir,
que és un bo carrer per mi.

FARBA: Mak diarna na bayi chi bir rew

GISELA I AIDA G.
- Quina és la teva llengua materna?

Per mi tinc dues llengues maternes que són el Bambara i el Wolof perquè a casa es parlen les dues. Les dues venen del Madinga.

- Fas servir freqüentment la teva llengua materna fora del teu país?

Òbviament que la faig servir, i això sovint a casa i si em trobo amb algun conegut pel carrer parlem el nostre idioma. Abans que el Català o Castellà.

- Recordes alguna cançó del teu país? Pots escriure algun fragment.

Si
ndiouli ndiaye salve diop nelen amine ..amine Yala guen gueneu ak diame ba sen
yaye sagulen.

- Amb quants anys vas apendre l’espanyol o el català?

Amb 16 anys.

- Hi ha alguna paraula de la teva llengua que s’asembli al català o al espanyol?

No

- Quina imatge, gust o olor et recorda quan parles la teva llengua materna?

Quan parlo amb la meva llengua recordo del meu país el entorn de quan era petit.
- Hi ha algun refrany o dita en la teva llengua? Quin és el seu ús o significat?

Sí.

Mak diarna na bayi chi bir rew

Vol dir que els avis són importants en la societat, perquè ells són els únics que ens poden explicar el passat, perquè nosaltres els joves entenguem el present i el futur.
Els avis han pogut transmetre la història del nostre avantpassat per la via de la traducció oral, ja que no podien escriure, llavors l'única forma de conservar la història era explicar de generació en generació. Per aquest motiu la mort d'un avi per als africans es com si s'hagués cremat una biblioteca.

- Estàs orgullós de parlar la teva llengua materna?

I tant que si, més faltaria perquè sense aquesta llengua no podria parlar una altra. Per mi és un orgull molt important.

- Com serien les següents paraules o frases en la teva llengua:

- hola: Nagadef

- adéu: ba benen

- què tal? yagui chi diam

- com et dius? No tudu

- gràcies: Dieuredieuf

- de res: Yoko bokhu

- si us plau: ga balma

- bona sort: Diame ak kheweul

Carrer Sant Mateu

Monoleg: L’ASFALTAT

Estimats amics ara us explicare el que va passar fa dos estius, quan van asfaltar el meu carrer. Recordo que estaven fent obres en el carrer del costat i que sempre que havia de sortir havia de donar una volta impressionant per poder sortir a la Gran Via, sempre estava tallat per les obres, ja que havien de tornar a asfaltar el carrer. També recordo que després de uns dies estava estirat en la meva butaca, quan van començar a passar camions, jo vaig sortir a veure que passava quan em vaig trobar amb el meu veí que em va explicar que encara que en els cartells no poses el carrer Sant Mateu també tocava asfaltar el carrer.

Llavors recordo que cada dia em despertava i ja em posava en el balcó per veure com anaven tirant les obres inacabables i que un d’aquells dies va venir un camió que mirava recte i veia el el conductor, va ser entretingut, ja que vem estar parlant una bona estona, aquell camió va deixar l’asfalt al carrer i després va venir la piconadora i la casa sencera tremolava, els quadres es movien fins que estaven a punt de caureque llavors els treia i a sobrela porta tremolava tant que semblava que anés a caure, ja que amb un cotxe amb el motor en marxa parat davant de la porta ja tremolava massa. També tremolava jo i quan em turcaven els meus nets per explicar-me les seves vacances, jo no els podia parlar bé, perquè em tremolava la veu. Tenia la sensació que la casa em cauria a sobre, com un terratrèmol. Tot i que les obres d’asfaltar eren entretingudes i curioses vaig acabar amb mal de cap per culpa de tants sorolls molestos.

CARRER SANT MATEU, UN MALSON NOCTURN

En primer lloc el meu carrer és curt, estret i fosc. També, està travessat per l’Avinguda Roma, jo visc en la part que va del “Carrer d’Abat Oliva” fins a “l’Aviguda Roma”, aquesta part està asfaltada fins al mig i l’altra meitad l’asfalt és vell, és per això que dic que el meu carrer és nou i vell a la vegada. A les hores d’entrada i sortida del col·legi “La Salle” el carrer és molt transitat i es torna molt sorollós, però els caps de setmana com que no hi ha col·legi és més tranquil.

Dic que és un carrer molt lleig, perquè no té arbres, apart que a les voreres hi ha pals, fanals, cablejat electric i excrement de gossos, per això el meu carrer és molt brut.

En la meva part hi ha cases amb garatge, cases sense garatge i pisos, molts cotxes aparquen a la vorera però com que han posat pals i ara no poden aparcar aparquen a l’altre vorera que és on hi ha la majoria de les cases. A la nit, els fills d’uns que viuen en el carrer, com que els agraden les motos i la música, es posen a fer soroll per tot el carrer amb la moto i amb el cotxe, on tenen la música molt alta, és per això que dic que és un espectacle nocturn. El meu carrer no té color només té blanc i gris és aquest el motiu perquè jo digui que és un carrer grisos . El carrer no té cap paperera i en els pals de la llum hi pengen algun anunci publicitari, té uns fanals de peus rodons, pal esfèric i cap d’esfera amb una llum fluixa per això és fosc, hi ha fanals amb el cap de forma ovalada però aquests fanals són esferics.

Gisela