UN CARRER DE POBLE

El meu carrer és un carrer estret i curt,
té les voreres estretes,
hi ha un ficus molt gros,
i uns fanals esfèrics.

se senten alguns gemecs d’un gran gentada,
i alguns deixen els motors dels cotxes engegats,
molts joves posen la música molt alta,
a vegades se sent l’agradable cant del meu canari.

De les cases surt l’aroma dels menjars per les hores de dinar,
els amos deixen els regalets dels gossos amb una pudor horrorosa,
alguns terrenys deixent una frescor de terra humida,
les poques flors escampen la seva dolça fragància.

Definiria el meu carrer,
com un carrer de contrastos,
i al final us he de dir,
que és un bo carrer per mi.