divendres, 25 de febrer del 2011
L'INCENDI EQUIVOCAT
Un dia al vespre estava mirant el meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer, mirava casa per casa fins en un moment veia que una casa s’estava calant foc, i com que les finestres estaven tancades no veia tant, però es veia foc, em vaig posar nerviós perquè pensava que podria arribar a casa nostra. Aleshores, vaig cridar a la meva mare, ella també es va posar nerviosa. Després vam veure un home que sortia tan content i tranquil d´aquella casa. Vam veure que no era un incendi, era una barbacoa, la meva mare i jo ens vam relaxar perquè ens esperàvem el pitjor.
dijous, 24 de febrer del 2011
Petit carrer amb activitat
Un carrer amb poc veïnat
i el cor a la pastisseria
al costat d’aquest gimnàs
i prop de la pastisseria.
Crits i xiulets al bar.
Badalls amb molt esmorzar dins la bossa.
Botzines pel camió de la brossa.
I tranquil·litat quan el dia està apunt d’acabar.
Diferents fragàncies de colònia.
Gran varietat d’aromes al pastisser.
Fums de tabac al carrer i ampolles al carrer.
Fortíssima pudor de la canonada.
Dies laborals de molta monotonia.
Un carrer amb gent d’alegria.
La gent amb gràcia i simpatia
les persones amb elegància.
Ismael K.
i el cor a la pastisseria
al costat d’aquest gimnàs
i prop de la pastisseria.
Crits i xiulets al bar.
Badalls amb molt esmorzar dins la bossa.
Botzines pel camió de la brossa.
I tranquil·litat quan el dia està apunt d’acabar.
Diferents fragàncies de colònia.
Gran varietat d’aromes al pastisser.
Fums de tabac al carrer i ampolles al carrer.
Fortíssima pudor de la canonada.
Dies laborals de molta monotonia.
Un carrer amb gent d’alegria.
La gent amb gràcia i simpatia
les persones amb elegància.
Ismael K.
EL MEU CARRER TAL COM ÉS!
El meu carrer és
molt curiós,
Veient al meu
veí espantós.
Visc al costat
de la riera,
On pots veure
barets i botigues.
De vegades fa olor
a macarrons,
I jo penso que
segur que estan molt bons.
També cada matí
i fa olor a perfum,
de la senyora que
presum.
Escolto als homes
del davant,
Que estan al locutori
parlant.
Hi ha un lloro
a una gàbia,
que sempre
parla amb l’àvia.
El meu carrer
no és el pitjor,
pero tampoc és que sigui
el millor.
AMANDA GARCIA.
c/ Girona barrí cotet.
molt curiós,
Veient al meu
veí espantós.
Visc al costat
de la riera,
On pots veure
barets i botigues.
De vegades fa olor
a macarrons,
I jo penso que
segur que estan molt bons.
També cada matí
i fa olor a perfum,
de la senyora que
presum.
Escolto als homes
del davant,
Que estan al locutori
parlant.
Hi ha un lloro
a una gàbia,
que sempre
parla amb l’àvia.
El meu carrer
no és el pitjor,
pero tampoc és que sigui
el millor.
AMANDA GARCIA.
c/ Girona barrí cotet.
Un carrer transitat
Diverses botigues hi ha en el meu carrer,
i vaig en bicicleta amb el meu amic Ferrer.
La gent xiuxiuejant amb el gos
i els edificis de color verdós.
Des de la finestra de tant en tant,
escolto els nens cantant.
El brogit del cotxes és molt fort
i m’encanta la melodia del ocells.
La pesta de les clavagueres no la soporto
i la fortor de lñes escombreries tampoc.
Amb l’aroma de la xocolata hem cau la bava
i la ferum del fum m’ofèn.
El meu carrer és molt transitat
per la nit les motos no em deixen dormir.
Tan preciosa és aquesta zona
que s’anomena Gran Via de Lluís Companys.
Diverses botigues hi ha en el meu carrer,
i vaig en bicicleta amb el meu amic Ferrer.
La gent xiuxiuejant amb el gos
i els edificis de color verdós.
Des de la finestra de tant en tant,
escolto els nens cantant.
El brogit del cotxes és molt fort
i m’encanta la melodia del ocells.
La pesta de les clavagueres no la soporto
i la fortor de lñes escombreries tampoc.
Amb l’aroma de la xocolata hem cau la bava
i la ferum del fum m’ofèn.
El meu carrer és molt transitat
per la nit les motos no em deixen dormir.
Tan preciosa és aquesta zona
que s’anomena Gran Via de Lluís Companys.
Un carrer solitari
D’edificis no n’hi ha ni un,
però de cases un munt.
Al meu carrer no hi ha congelats.
però si sepermercats.
El xiulet de la policia,
la sirena de l’ambulància
i els motors dels cotxes et molestaran,
però t’hauràs d’aguantar.
Fa olor a fum, altres a perfum.
Hi ha gent que li fa
podor l’alè,però sempre
dissimulem.
El carrer Av. de Catalunya és molt solitari
però està molt bé per viure-hi.
Potser no és el millor carrer,
però per a mi és una passada.
però de cases un munt.
Al meu carrer no hi ha congelats.
però si sepermercats.
El xiulet de la policia,
la sirena de l’ambulància
i els motors dels cotxes et molestaran,
però t’hauràs d’aguantar.
Fa olor a fum, altres a perfum.
Hi ha gent que li fa
podor l’alè,però sempre
dissimulem.
El carrer Av. de Catalunya és molt solitari
però està molt bé per viure-hi.
Potser no és el millor carrer,
però per a mi és una passada.
Camila Ayelen Castro
UN CARRER MARAVELLÓS
Carrer Jacint Verdager,
viure aquí és un plaer.
A les festes és decora molt bonic
i per això el consideren únic.
És un carrer comercial,
i també molt especial.
La gent amb les seves bolsses,
va a comprar al mercat moltes coses.
Pels matins el osells xiulen,
mentre els nens i nenes es desperten.
També cada dia els camions d’escombraries fan mala olor,
peró nomes és un moment perqué sempre fa perfum de flors.
El carrer és molt dinàmic,
sempre té molt moviment.
Un passeig amb un bon amic,
resulta sempre un bon moment.
viure aquí és un plaer.
A les festes és decora molt bonic
i per això el consideren únic.
És un carrer comercial,
i també molt especial.
La gent amb les seves bolsses,
va a comprar al mercat moltes coses.
Pels matins el osells xiulen,
mentre els nens i nenes es desperten.
També cada dia els camions d’escombraries fan mala olor,
peró nomes és un moment perqué sempre fa perfum de flors.
El carrer és molt dinàmic,
sempre té molt moviment.
Un passeig amb un bon amic,
resulta sempre un bon moment.
Dario
El millor carrer del món
En el meu carrer no hi ha congelats,
però si que hi ha un supermercat.
Hi ha pisos molt alts,
i també cases al voltant
S'escolten lladrucs de gossos,
i botzines de motos.
També molt cotxes passar,
i la gent parlant sense parar.
En el meu carrer no fa olor a fum,
per això hi ha aire pur.
A vegades fa pudor les escombreries,
però les netegen cada dia.
Un carrer gran i allargat,
on tothom és queda bocabadat.
Aquest és el carrer del mig,
on sempre pots venir.
Paula Balaguer
però si que hi ha un supermercat.
Hi ha pisos molt alts,
i també cases al voltant
S'escolten lladrucs de gossos,
i botzines de motos.
També molt cotxes passar,
i la gent parlant sense parar.
En el meu carrer no fa olor a fum,
per això hi ha aire pur.
A vegades fa pudor les escombreries,
però les netegen cada dia.
Un carrer gran i allargat,
on tothom és queda bocabadat.
Aquest és el carrer del mig,
on sempre pots venir.
Paula Balaguer
Carretera Vilassar de Dalt Un carrer curiós
El meu carrer és llarguet
poc estret i molt lluent
places i pisos el complementen
i cases l’envaeixen.
Cotxes i motos el fan tronar
i al final ens haurem d’acostumar
la cridòria d’algunes persones ens fa enfadar
i la tranquil·litat és la nostra felicitat.
Els arbres d’algunes cases
ens fan un bon flaire
però les caques dels gossos
ens fan moltíssima pudor.
El meu carrer és assolellat
alguns estan morenos i alguns cremats
molta gent viu aquí en,
un carrer meravellós.
poc estret i molt lluent
places i pisos el complementen
i cases l’envaeixen.
Cotxes i motos el fan tronar
i al final ens haurem d’acostumar
la cridòria d’algunes persones ens fa enfadar
i la tranquil·litat és la nostra felicitat.
Els arbres d’algunes cases
ens fan un bon flaire
però les caques dels gossos
ens fan moltíssima pudor.
El meu carrer és assolellat
alguns estan morenos i alguns cremats
molta gent viu aquí en,
un carrer meravellós.
Un dia d’estiu
Està al final de la Gran Vía.
Tot seguit veuràs uns nens cridant.
Una plaça molt viva trobaràs
Per la gent i negocis que hi ha.
Pel matí molesta un lladruc d’un gos
Juntament de les veus d’unes persones.
A la piscina uns nens jugant
I al carrer les botzines dels cotxes sentiràs.
L’olor de pa va omplint cada racó.
I aquella fràgancia de les roses.
Una flaire d’aigua de mar
I una pudor del restaurant de la plaça.
És un carrer molt alegre
Un munt de persones ganudint del barri
I un aire lliure respirable.
Aquest és el meu carrer.
Tot seguit veuràs uns nens cridant.
Una plaça molt viva trobaràs
Per la gent i negocis que hi ha.
Pel matí molesta un lladruc d’un gos
Juntament de les veus d’unes persones.
A la piscina uns nens jugant
I al carrer les botzines dels cotxes sentiràs.
L’olor de pa va omplint cada racó.
I aquella fràgancia de les roses.
Una flaire d’aigua de mar
I una pudor del restaurant de la plaça.
És un carrer molt alegre
Un munt de persones ganudint del barri
I un aire lliure respirable.
Aquest és el meu carrer.
Guillem Tur
El carrer sorollós
El meu carrer hi ha una pizzeria,
i també el llar dels adolescents on s’ho passen bé per la nit.
Es veuen cases i pisos alts com la muntanya,amb els balcons petitons com els ninots.
Se sent soroll dels cotxes i les motos
i la música que possen en els frankfurst.
Les llums del carrer són insoportables
per què són fluorescents i no et deixen dormir.
La putrefacció dels contenidors,
que semblen de clavegueres
amb la conbinació de pizzes,
de tots tipus: marguerita, cuatro staggione...
La veritat és què aquest carrer
és sorollos pero amb la gent
i llums que per la nit et satisfan,
amb el perfum de les pizzes preparades.
Andrey
El Carrer Molt Poblat
El meu carrer hi ha una escola,
i quan paso els nens em diuen hola,
hi ha un ambulatori,
per quan esten malalts els metges ens curin.
Se senten el cant dels ocells,
i quan els miró se’n van corrents
la veu de la gent parlant
cotxes i motos pitant.
L’aroma de la merda dels gossos,
jo penso quina feina tenen els amos del gossos?
quan passa el camió de les escombraries,
deixa una pudor que et moriries.
El meu carrer és un carrer ben transitat,
i molt enfeinat,
amb el soroll dels nens i de les nenes,
mai hi ha silenci de cap mena.
Isabel
i quan paso els nens em diuen hola,
hi ha un ambulatori,
per quan esten malalts els metges ens curin.
Se senten el cant dels ocells,
i quan els miró se’n van corrents
la veu de la gent parlant
cotxes i motos pitant.
L’aroma de la merda dels gossos,
jo penso quina feina tenen els amos del gossos?
quan passa el camió de les escombraries,
deixa una pudor que et moriries.
El meu carrer és un carrer ben transitat,
i molt enfeinat,
amb el soroll dels nens i de les nenes,
mai hi ha silenci de cap mena.
Isabel
el carrer perfecte
El meu carrer té un petit parc, faroles, bancs.
El que a tots el nens petits apasiona, la Policia Local.
Al meu carrer hi ha olors bones, olor de pa, del perfum de les persones.
Però mai de carbassa.
Coses es poden escoltar, dones criticant, nens jugat.
Fins i tot avions volant.
Molts carrers existiran, peró com el meu cap.
El meu és únic i cap de PREMIÀ DE MAR el superarà.
ÓSCAR
El que a tots el nens petits apasiona, la Policia Local.
Al meu carrer hi ha olors bones, olor de pa, del perfum de les persones.
Però mai de carbassa.
Coses es poden escoltar, dones criticant, nens jugat.
Fins i tot avions volant.
Molts carrers existiran, peró com el meu cap.
El meu és únic i cap de PREMIÀ DE MAR el superarà.
ÓSCAR
EL MEU CARRER AIXÍ COM ÉS
El meu carrer és tan petit,
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.
Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.
Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.
Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.
El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.
Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.
Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.
Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.
El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí
mariona
Monòleg
Un dia, quan sortia de ball amb unes amigues, vaig anar a casa meva per deixar la roba de ball i anar a donar una volta. Quan ja estava casi a casa, em vaig trobar a molta gent i molts bombers amb policies. Jo em vaig espantar perquè no sabia què passava. Em vaig trobar a la meva veïna i em va explicar què passava: es va incendiar la casa de davant meu. La gent cridava, els amos ploraven, va ser un dia espantós, tots els bombers deien que sortissin de casa seva per seguretat. Van tirar molta aigua per fi van poder apagar el foc, la noia va tenir que anar-se'n a casa de la seva mare no va poder entrar a casa seva fins que no va passar un any perquè l'havien d'arreglar. Gràcies a Déu en el meu barri només ha passat aquesta tragèdia peró el meu barri segueix sent molt tranquil.
Clàudia Esparza
Clàudia Esparza
Subscriure's a:
Missatges (Atom)