D’edificis no n’hi ha ni un,
però de cases un munt.
Al meu carrer no hi ha congelats.
però si sepermercats.
El xiulet de la policia,
la sirena de l’ambulància
i els motors dels cotxes et molestaran,
però t’hauràs d’aguantar.
Fa olor a fum, altres a perfum.
Hi ha gent que li fa
podor l’alè,però sempre
dissimulem.
El carrer Av. de Catalunya és molt solitari
però està molt bé per viure-hi.
Potser no és el millor carrer,
però per a mi és una passada.
però de cases un munt.
Al meu carrer no hi ha congelats.
però si sepermercats.
El xiulet de la policia,
la sirena de l’ambulància
i els motors dels cotxes et molestaran,
però t’hauràs d’aguantar.
Fa olor a fum, altres a perfum.
Hi ha gent que li fa
podor l’alè,però sempre
dissimulem.
El carrer Av. de Catalunya és molt solitari
però està molt bé per viure-hi.
Potser no és el millor carrer,
però per a mi és una passada.
Camila Ayelen Castro
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstà bé, però els versos estan en diferents línies
ResponEliminatu tambe o has fet molt be
ResponEliminaEsta bien!!!!!!!!!! mona
ResponEliminaQue dius, Dario!Està fatal!El teu m'grada molt més.;)
ResponEliminaAndrei,lo de mona sobra!Jaja
ResponEliminaBe Camila el teu poema m'agradat encara que alguns versos no rimen.
ResponEliminaEsta molt be
Camila aquest poema esta bé m'agraden el primer i el segon vers!!
ResponEliminaEsta molt be!!:)
ResponElimina