El carrer dels cants dels ocells

El meu carrer es diu Unió. Està situat per sota del carrer principal del poble, La Gran Via. No és un carrer molt ampli però sí que és bastant llarg.

Si comencem a caminar des de la plaça de la Sardana, a la dreta observem una petita botiga de roba, que es diu Dalia. Té un aspecte juvenil i nou. A l'esquerra hi trobem edificis baixos, desgastats amb un aspecte bastant vell. Més endavant, hi trobem dues botigues: una de bicicletes i l'altra és una ferreteria. La ferreteria és molt vella, el cartell està cobert per l’òxid i la pols. A continuació tenim una parc on s'hi passegen els gossos i hi ha unes taules per jugar a ping-pong, hi ha alguns bancs escampats per tot el parc. Davant d'aquest ens trobem uns edificis en obres, pel que es pot veure seran molt alts.

Si continuem caminant, podem veure una plaça envoltada per robustos, alts i frondosos arbres verds, en els quals hi habiten milions d'ocells que es passen el dia cantant. Davant d'aquesta, hi ha edificis i un bar en el qual sempre hi ha molta gent i molt de soroll. Al costat de la plaça hi ha una clínica dental que, segons sembla, sempre està tancada. Al llarg del carrer hi ha edificis i alguns establiments com una fruiteria, una perruqueria per a gossos, un locutori i alguns bars.

L'establiment que més m'agrada és la fleca, de la qual, cada matí, sorgeix una deliciosa olor de pa i pastes acabats de fer que inunda el carrer i es cola per les fosses nasals de la gent que hi passa.

KATHERINE ORTIZ (1R C)

Camilo un chaval de l´equador

Hola
Com et dius?: Camilo Daniel

D’on vens?: de l’Equador

Fas servir molt la teva llengua materna?: Si, la meva llengua és l’espanyol, encara que en conec d’altres.

Amb qui la fas servir?: Amb tothom per poder comunicar-me.

T’agrada molt al teva llengua?: Si

Per què?: M´agrada molt perque per mi és la llengua més expressiva.

Tens alguna cançó sobre la teva llengua? Sí, es diu Latinoamericano

I algun refrany sobre la teva llengua? Sí: el saber no ocupa lugar.

Per què vas venir aquest país?: Perque volia viure altres experiències. Canviar de lloc de residència.
Et va costar acostumar-te a la nostra llengua?: No, em vaig adaptar molt ràpid i correctament.

Moltes grácies
A tu

Marc Garcia i Loubna Zbaier

el meu carrer ple de varietat

ALI HASSAN: “Els meus pares no tenien prou diners per poder graduar-me a l’escola”

MOAAD EBN EL JABRI I JORDI VILAR

Parlarem amb una persona que viu a Premià de Mar. És una persona que treballa en una botiga de kebabs. Ell va néixer al Pakistan a ahmadabad, un poble molt petit i ens parlara sobre la seva llengua.
La seva llengua és l'Urdú, al Pakistan hi ha 15 llengües territorials; Balutxi, Hindko, Kirguís... i 15 llengües oficials; Anglès, tàmil, orinya... L'urdú és una llengua parlada fonamentalment a l'Índia i al Pakistan.
És pràcticament indistingible de l’Hindi. L'urdú s'escriu amb una forma lleugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al seu torn de l'alfabet àrab, i és la llengua escrita usada pels parlants musulmans

Bon dia
Primer de tot ,
- Com et dius?
- Ali Hassan.
- D’on ets?
- Del Pakistan.
- On vas néixer?
- Al Pakistan (Ahmadabad).
- Quina és la teva llengua materna?
- l‘Urdú.
- Quines llengües parles?
- Castellà, Anglès i Urdú.
- Quantes llengües hi ha al Pakistan?
- Hi i ha 7 llengües oficials: Urdú, Panjabi, Anglès … i hi ha 8 llengües territorials: Síndi, Saraiki, Paitxu.
- Els teus familiars parlen l’Urdú com tu?
- Sí.
- Has après a escriure i a llegir l’Urdú a l’ escola?
- No
- Per què?
- Perquè els meus pares no tenien prou diners per poder graduar- me a l’escola.
- Ho entenc, Doncs com vas aprendre a parlar i escriure l’Anglès i l’urdú?
- Un amic meu que si que anava a l’escola m’ensenyava a vegades.
- Quan vas aprendre a parlar castellà?
- Fa un any, quan vaig arribar.
- Doncs no el parles malament per només haver estat un any aquí.
- Gràcies
- Quins sons de la teva llengua no estan en el català?
- No t’enten.
- Com es diuen les següents paraules en català?
Hola: Salaom Alicoum
Adéu: Hotafis
Sóc del Pakistan: Mi pakistani ho
Gràcies i adéu: xoclia hotafis
- Doncs xoclia hotafis
- Hotafis
- Adéu
- Adéu

el carrer Unió

El meu carrer és molt llarg amb edificis i pisos blancs
Des del balcó es veuen els vianants passejant
I per las teulades el gats miolant.
I els dies de sol la gent parlant.


no hi ha botigues ni supermercats
és un carrer sense emoció
la gent quan passa cridant
i els gossos bordant

se sent una pudor a benzina
de cotxes aparcats
i les merdes dels gossos
les pixades dels gats


i finalment el meu carrer no es especial
no te res d’emoció
però es el meu carrer
el Carrer Unió

Marc

EL CARRER DE LA MÚSICA

El meu carrer s’hi veu,
uns verds i petits arbres,
uns llargs fanals espectaculars
i uns cotxes espectaculars.

Pel matí una bona melodia,
acompanyada d’una gran sintonia...
se sent els lladrucs del gossos.
Quan plou fort, sempre grans trons.

El meu carrer es plé de frescor,
sempre manté una vegetal putrefacció.
No hi ha pudor de brossa,
perqué sempre hi ha una enorme fragància.

El meu carrer conte una gran aroma,
pots arribar a contemplar cotxes espectaculars.
Alguna vegada, alguna gran cançó,
aquest es el carrer de la unió.
MOAAD EBN EL JABRI

EL DIA MÉS GLORIÓS DE LA MEVA VIDA

Jo sóc una “vella rancia”, em moriria per diners. Ho dic perquè sóc
molt sincera. Visc al carrer Unió, tinc 76 anys, sóc “catalana pura”. No sóc gens amable.
Avui anava pel carrer tota tranquila. He de dir que sempre que vaig pel carrer vaig mirant cap al terra, a veure si trobo algun “duro”. Mentre caminava tota sola mirava cap al terra, però no veia res més que papers.
De sobte vaig veure una cosa brillant, vaig anar corrents cap allà. Em treia la gent del davant amb el meu bastó. M’hi vaig llençar a sobre com si fos un porter de futbol, però no era més que un vidre. Jo vaig pensar: quina “merda”!
Anava en recerca de l’impossible, trobar alguna “pesseta”. Caminant darrere un nen d’ uns 16 anys vaig veure com treia del moneder 60 euros. se’ls va ficar a la butxaca del darrere. Es va parar davant d’una casa.
Semblava estar esperant algú i es va asseure. Vaig veure com 3 billets de 20 euros li queien de la butxaca. Ell no sen va adonar i quan arribà el seu amic van marxar. Jon no li vaig dir res, vaig aprofitar per agafar tot aquell munt de diners. Em vaig posar a cridar com una boja: 60 euros!!! aahhhh!!!
Vaig tornar a casa i el meu fill em demanà diners. Jo li vaig dir que si hagues vist com els havia aconseguit els 60 euros no m’haguès demanat ni un “duro”.
Això es tot el que vaig passar per aconseguir diners, avui pel matí

INCIDENT AL CARRER UNIÓ

Era un dia normal i tranquil era un dia de aquells en que no pasaria res però va pasar jo i un amic vem veure un tio que estava fontentli ostias a un home dintre un cotxe el home tot espantat va trucar a la policia i abans li va dir surt de puto cotxe i el tio va sortir corrers amb el cotxe va aber mes van donar voltes per el poble era com una accena de persecusio jo em vaig quedar de pedra el meu amic riense i lo demes es historia.

EL CARRER UNIO, PLE DE EMOCIÓ

El meu carrer es el carrer Unió i té molta emoció. Els pisos són de color blanc i marro i són prou grans. D´entrada m´agradaria que el carrer Unió és un dels més llargs de tot Premià de Mar. La plaça dels Països Catalans esta dins el carrer Unió. Ara si esta reformat. Li posaran 6 parquins per que es deixen el cotxes i a dalt una plaça perque juguin els nens. Tot això trigara 1 any i mig en fer-se peró valdrà la Pena. Al finalment, en el carrer Unió hi ha llocs per dinar com el doner king o el forn de pa. Peró també i a llocs per esmorzar com el bar deportiu.


marc

CARRER UNIÓ, UN CARRER MULTI CULTURAL

El meu carrer és un carrer molt llarg, per això només us explicaré un tram. Aquest tram comença amb una botiga de mobles que se situa al número 49 i acaba amb una perruqueria, al número 64.

El meu carrer està sota del carrer més ample i més llarg de Premià de mar, la Gran Via.

És molt curiós: hi pots trobar totes les cultures: africanes, americanes, asiàtiques... es a dir, és un carrer on les cases són barates i agradables.

Podem dir que està dividit en dues parts: a la part que mira cap al mar hi ha cases grans, amb petits jardins i petits garatges. A la part de la muntanya tenim blocs de pisos no gaire alts, molt bonics i no gaire grans.

Les cases tenen garatges privats i finestres grans. Davant de les portes tenen uns blancs, alts i prims fanals.

Els pisos són la majoria verds i grisos, davant tenen petits arbres tarongers de color verd.

Hi ha dues voreres, al meu carrer. La del costat dels pisos és molt ampla i la de la banda de les cases és estreta.

Hi ha 4 botigues: una perruqueria molt antiga, que porta molts anys, una botiga d’aluminis, una botiga d’herbes i una altra de mobles.

La calçada és nova, no fa gaire temps que la van asfaltar.

Quan arriba l’hivern els arbres tarongers, es queden sense fulles, els tallen.

Aquí acaba la meva descripció, com heu vist, el meu carrer és normal i corrent, però té les seves curiositats

Els cotxes borratxos

- Nnnnnnnn, nnnnnnnnnn, nnnnnnn .
- Iiiiiiiiiiiiiih gggggg , iiiiiiiiiii hhhhhhhhh
- Huaaaa cago en tot em moriré.....
- El del carrer Unió va cridar: ei tu et penso matar , quan he sentit aquet soroll vaig sortir de la finestra i he vist dos cotxes xocats i n’hi havia un aparcat i el van embestir . Després va venir la policia amb la seva sirena : ni no ni no ni no , però van venir dos cotxes patrulla, van posar el partes . Els dos senyors estan ferits i va venir l’ambulància amb el seu escàndol : ninou ninou ninou .
Desprès vaig baixar al carrer i vaig trobar una noia que més o menys tenia 12 anys i li vaig dir : - ei tu noia com et dius i ella em va dir Irene



Hi havia un senyor que era gran i que em va preguntar que ha passat i jo li vaig dir: un accident .
Més o menys tendria 67anys era alt i era una mica gros.

Bassim M.

INCIDENT AL MEU CARRER

        Això va passar fa un mes i mig, al meu carrer, el carrer Unió. Tornava jo de l'escola amb un amic i quan  ja em dirgía cap a el meu carrer, em vaig espantar molt.Tot estava amb cintes que possava:  “Peligro, riesgo de electrocutarse”,quan vaig veure el que possava a la cinta em vaig espantar molt, doncs estava succeint just a la façana d'on vivìa jo.A més també hi havia policíes, bombers i obrers. Resulta que un cable d'alta tensió s'havia cremat. Un obrer que estava treballant a una bastida es podrìa haver mort si el cable que li va passar molt aprop l'haguès tocat.

       Tot el nostre bloc de pisos es va quedar sense llum durant unes llargues setze hores, no anava l'electricitat de tot el nostre pis. Desprès de aquelles hores l'antena del nostre bloc de pisos estava espatllada i gairebé totes les televisións  del bloc estaven espatllades.

       A  molts pisos es van espatllar tots el electrodomèstics, per sort a casa meva només es va espatllar la televisió.    

Daniel Ramon

       

      

Alba M.

El meu tiet té una botiga

El meu tiet té una botiga
i també hi ha un bloc de pisos
però també té un apartament i
també un cotxe molt llarg .

Jo sempre vaig a jugar al parc
i sempre passo pel pas de zebra .
Jo a vegades vaig a Mataró
i passo per la vorera .

Jo quan vaig amb el meu germà
amb moto va molt ràpid i
sempre faig un crit molt fort
jo sempre menjo xiclet .

Sempre veig arbres de molts
tipus i sempre amb sento
amb un banc i sempre veig
una boca de claveguera.

Bassim

El meu carrer

El meu carrer és el carrer Unió. ës molt llarg i arriba fins a la sardana . El meu carrer té molts arbres , fanals i molts blocs de pisos .
Al meu carrer hi han moltes pudors : merda de gos , escombraries i olor de pipí de gos , i passen molts cotxes que fan molt soroll i a la carretera de Vilassar de dalt fa molt de soroll .
Des de la meva terrassa veig el mar , les muntanyes , molts avions i ocells . El carrer és una mica ample , hi ha una fusteria i també hi ha una petita fàbrica de roba d’esport . El meu carrer hi ha una botiga de vidre , una perruqueria i una altra de mobles , una botiga de gossos ,una fleca i un locutori.

Bassim

EL MEU CARRER

Diuen que el meu carrer

és llarg i ple de brutícia

però jo dic tot lo contrari.

És un dels carrers amb la

poca il·luminació dels fanals,

fa que sigui fenomenal.

Hi ha arbres que fan

mandarines i la brisa

marina que se sent quan

hi ha mal dia.

La barreja de caca

de gos/sa fa una imatge

espantosa.

ALBA M

El meu carrer, un lloc fantàstic

Jo visc al carrer de la Unió de Premià de Mar. La vìa fà uns tres-cents metres

        de llargada i no és molt ample. Va des de la plaça de la Sardana fins a la 

        carretera de Vilassar de Dalt.

    

        Els edificis no són molt alts, fan una alçada de cinc pisos tot i que també hi han

        unes quantes cases d'una sola planta.

         Hi han uns quants bars, dos restaurants, i els dos són estrangers, un  d' àrab 

         i l'altre equatorià, jà que hi han bastants persones inmigrants del Marroc, Gàmbia i de Sudamérica.

         Hi han moltes botígues, perruqueríes, de gossos,d' informàtica, una granja,

         una botiga de mobles, una botiga d'instalació de portes d' al.lumini i finestres i

          moltes més de diferents tipus.

    

          Al costat de casa meva, està l' oficina de Benestar Social de l' Ajuntament, allà

          ajuden les persones. La meva mare va treballar en aquesta oficina durant uns 

          anys.

          El meu carrer m'agrada perquè és molt animat, coneixo molta gent.

          L' Estefania de la classe viu just davant casa meva, i me la trobo molt sovint.

         És una llàstima que el carrer estigui tan brut, xiclets enganxats, papers, bosses,

         etc... ès la unica cosa que no m' agrada gens ni mica del meu carrer, però tot

         lo altre m' agrada molt.

         

              

                                                                             Daniel Ramon

El meu carrer , un lloc per enamorar-se

El carrer Unió és paral·lel al mar comença en el carrer l’Eixample, finalitza en la carretera de Vilassar de Dalt. És paral·lel amb el carrer Gran Via pel vessant de la muntanya, pel vessant del mar és paral·lel amb diversos carrers, començant pel carrer del l’Eixample: Carrer Esperança, Pompeu Fabra, Apel·les Mestres. Creuen els carrers; L’Eixample, Nord, Joan Prim, d’Elisenda de Montcada, Ramon Llull, carretera de Vilassar de Dalt.

El tram comprès entre el carrer l’Eixample, carrer Esperança hi ha diversos comerços, un petit pàrquing, té una il·luminació normal, els carrers són estrets tant com per circular com per als vianants, solament és pot estacionar en un costat del carrer.

El tram comprès entre el carrer Nord, Joan Prim hi ha una plaça de gran aforament (Plaça dels Països Catalans), un parc al costat de la muntanya, costat de la platja hi ha una fàbrica, tant el parc com el carrer no estan molt il·luminats, és estreta per a circular, també per als vianants. Solament es pot estacionar en un costat del carrer.

El tram comprès entre Joan Prim, Elisenda de Montcada hi ha una plaça (plaça de la Lió), diversos bars, fleca. Blocs de pisos a ambdós costats. Carrer ample tant com per a la circulació com els vianants, es pot estacionar en ambdós costats. Poc il·luminat.

El tram comprès entre Elisenda de Montcada, Ramon Llull, hi ha un parell de locals. En el costat de la platja hi ha construïdes cases, en el costat de la muntanya hi ha blocs de pisos que és on està  situat el meu habitatge, el qual té vistes al mar, fa cantonada amb el carrer Ramon Llull. Carrer ample per a circulació com els vianants. Es pot estacionar als dos cantons. Molt poc il·luminat.

El tram comprès entre Ramon Llull, carretera de Vilassar de Dalt hi ha locals però estan tancats, blocs de pisos en ambdós costats. Carrer ample per a la circulació, per els vianants. Molt poc il·luminat.

ALBA M

Carrer Unió 1

Jo visc en el  c  /unió  i estic al costat de la  plaça dels Països Catalans i  de la plaça de la Sardana.
En aquest carrer, hi  ha moltes coses ben habituals: voreres amples i també fanals que quan és de nit s’encenen.

Hi ha una claveguera que fa una pudor terrible. Al costat de casa meva hi ha un pàrking privat i al carrer  paren cotxes, motos, bicis. Més cap allà de casa meva  hi ha uns contenidors de reciclatge i també hi ha blocs  de pisos.

En aquest carrer hi ha moltes coses una mica especials.
Trobareu  bars que es duien:
Kachito, Cova , els deports , i un altre més que no me’n recordo com es diu; hi ha un forn que es diu Llovera i una papereria que es diu Kachitot. A davant de casa meva , hi ha l’oficina de Benestar Social i a la meva vorera hi ha 2 arbres i tinc com una botiga d’estètica que es diu Racó de la natura i més cap allà de casa meva hi ha una botiga de mobles i un parc que diu la Foneria “països catalans “ i davant de casa meva  hi ha un locutori.

En definitiva, el carrer Unió és un lloc acollidor.

Estefania M.